Em titllareu de conspiranoic, però hi ha dos fets de la darrera setmana als que trobo força coincidències. Tot i que diferents, allunyats en la distància, tenen patrons concurrents.
El primer fet va ocórrer a Granada: el president del PP, en Pablo Casado, sense amagar-se, a pit descobert, va assistir a una missa en commemoració de Franco.
El segon fet va ocórrer més a prop, a Barcelona: el president del Barça, en Jan Laporta, sense amagar-se, a pit descobert, va rebre i va fotografiar-se amb en Jordi Pujol, i no només això, també el va convidar a la llotja del Camp Nou.
Repeteixo: em direu que deliro, però hi veig moltes coincidències, la més destacable que dos presidents de dues institucions, una política i l’altra esportiva, intenten amb la seva presència rentar la imatge de dos personatges nefastos. L’un, un dictador amagat darrera una bandera, que va ser colpista, assassí, responsable de desenes de milers de morts, torturats i empresonats, alhora que corrupte. L’altre, un personatge que, amagat darrera una bandera, ha evadit impostos i ha estat el sostenidor d’un sistema polític corrupte durant 23 anys, un sistema que ha estat la menjadora de tot un seguit d’individus que han callat davant la corrupció en benefici propi.
Digueu-me com vulgueu. Però tant Casado com Laporta amb aquest intent de blanquejar aquest parell de tristes figures, a un dictador i a un corrupte, no fan cap favor a una societat que es diu democràtica, més encara, demostren amb els seus fets el poc respecte que tenen per ella. Si estimessin la societat, ja haurien dimitit… Però ells senten ploure.
I el pitjor de tot és que hi ha gent que els hi riu les gràcies… sí, digueu-me apofènic.
Enric Llorens
@enricllorens
Molt d’acord Enric. felicitats.