LA RICARDA TÉ POCS OCELLS

Tot escoltant el programa del mestre Cuní, em van deixar garratibat i esmaperdut les paraules d’un insigne ornitòleg, capdavanter de la lluita dels anys 70 per a protegir les zones humides. Va dir textualment que “a La Ricarda hi ha pocs ocells ja que l’aeroport disposa de falcons per espantar-los cada cop que un avió opera”. Bé, he intentat buscar bibliografia  i només a tall d’exemple,  a l’inventari de zones humides fer per la Generalitat de Catalunya es diu en relació a l’estany de La Ricarda:  “Pel que fa a la fauna, aquesta zona humida és una important zona d’alimentació d’anàtides. També és hàbitat idoni per a diversos ràl·lids, així com per al cabusset (Tachybaptus ruficollis)”. Com a particularitats ecològiques i biològiques cita:

  • Elevada diversitat biològica i representativitat
  • Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
  • Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animal

No sembla que els falcons, com a lluita biològica que son, hagin exterminat l’avifauna de La Ricarda. En tot cas, l’insigne ornitòleg proposa traslladar els ocells de La Ricarda a altres indrets del Delta del Llobregat, a altres zones humides allunyades, on puguin viure feliços i tranquils sense que els falcons de l’aeroport els persegueixi. Llavors, diu també el tertulià, que “La Ricarda mantindria purament les seves funcions hidrològiques”.

A veure, una zona humida complerta i protegida, és molt més que un toll d’aigua. En primer lloc  cal pensar que tant La Ricarda (com també El Remolar) son antics braços del riu Llobregat que històricament ha desembocat al mar per diferents punts, des de tocar al massís de  Montjuic a més al sud (ara el riu ja mai més es mourà, un cop desviat i canalitzat per ampliar el port). No és com la llacuna de Can Arana, que era un clot produït per l’extracció d’àrids. Però un ecosistema no només és hidrologia:  és un equilibri entre éssers i les condicions del medi en el que viuen. Per tant, les aus formen part d’aquest conjunt. No val dividir les funcions de La Ricarda: aquí hi deixem només la hidrologia (una bassa) per poder ampliar la tercera pista (que mai s’hagués d’haver construït) i traslladem una part del seu ecosistema (les aus) a un altre lloc del Delta.

No funciona així la protecció de la natura, amb estrambòtiques lleis de compensació.  O al menys així ho penso., encara que sigui contradient agosaradament a un insigne ornitòleg.

Crec que el serial de l’ampliació de l’aeroport només ha fet que començar. Si es vol ampliar la tercera pista, La Ricarda és un roc a la faixa.  Veurem molts moviments polítics però també tècnics, enfocats a menystenir o al menys rebaixar la importància actual de la llacuna (malgrat totes les figures de protecció que té)  i fer creure a la vegada que existeixen mesures compensatòries que no només salvaran la situació actual sinó que la milloraran, convertint l’aeroport de Barcelona en el més verd del món (segons paraules de Puigneró).  El que vaig escoltar per la ràdio anava clarament en aquesta direcció. Estic convençut que ens esperen grans moments estel·lars, cadascú fent el seu paper a l’auca.

Un darrer comentari.  Al programa esmentat, l’insigne ornitòleg també va diferenciar dos tipus d’ecologisme: un ecologisme més naturalista  i un ecologisme més social i més radical,  que es fa servir com una excusa per a partits anti-desenvolupament. Aquí no puc discutir res, perquè en tot el meu article no he parlat per res d’ecologisme (que no hi entenc massa) sinó d’ecologia, que es quelcom força diferent. I si algú vol conèixer la diferència entre ecologisme i ecologia, recomano algun vell article de Ramon Folch o, si voleu, en parlaré un altre dia.

Ferran Vallespinós Riera

Dr. en Ciències biològiques, Investigador Científic del CSIC

Alcalde de Tiana (1995-2007)

Deixa un comentari