D’ON NO N’HI HA, NO EN POT RAJAR

A Catalunya tenim una afició peculiar a repetir periòdicament les mateixes polèmiques. Un cas ben evident és tota la discussió a l’entorn del desenvolupament de l’aeroport de Barcelona (per dir-ho correctament, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat). Un, que ja té una certa edat, recorda els sidrals durant els anys previs a les olimpíades de 1992 i després amb l’obertura de la tercera pista i la construcció de la Terminal 1 durant els primers anys d’aquest segle. Ara hi tornem , encetant el debat sobre una nova ampliació i la necessitat de disposar d’un gran aeroport (a la porta de la casa, això sí) per els grans moments econòmics que ens esperen.

Normalment l’estructura del debat sempre és la mateixa: un lobby es mou (el 2 de maig passat dos-centes  entitats, a un acte reivindicatiu a ESADE dient que és urgent l’ampliació de l’aeroport) i després les administracions hi diuen la seva: AENA que sí, la Colau que no (curiosament, l’aeroport no està en el seu terme municipal) i el govern de la Generalitat mirant de reüll al de l’Estat i a la vegada amb la necessitat de deixar contents als seus socis de la CUP, que evidentment no estan per aquesta mena d’estructura capitalista i megalòmana.

Ja tenim el sidral organitzat, més o menys amb els mateixos actors de sempre. Els mitjans de comunicació i els grans comunicadors ja tenen tema per a editorials i tertúlies. Tot plegat, un “dejà vu”. Tenim l’espectacle garantit.

Em permeto fer una petita reflexió personal per si pot interessar a algú. Un aeroport modern és quelcom més que pistes per aterrar i enlairar-se els avions. Necessita grans terminals, vies de comunicació, arribada de metro i molt probablement de trens d’alta velocitat, amplis espais per a activitats logístiques al voltant dels grans aeroports, etc. No soc un expert, però tot plegat requereix consumir territori. I si mirem els grans aeroports europeus, el de París (Charles de Gaulle) ocupa 32,4 Km2; el de Madrid, 30,5 Km2; el de Roma, 29 Km2 i el de Frankfurt, 23 Km2. En canvi, el de Barcelona, després de totes les ampliacions fetes, només ocupa uns escadussers 10,7 Km2. És a dir, que l’aeroport de Barcelona hauria de duplicar o triplicar la seva superfície per està a l’altura dels principals aeroports europeus e impossible fer-ho al nivell de Dubai, Atlanta o Pequin.

Per tant, ens entestem a posar un gran aeroport on no hi cap .Primer, la totalitat del delta de Llobregat és un gran espai de valor natural i agrícola que històricament ens anem menjant a mossegades des de fa uns 80 anys: Zona Franca, desviament riu, ampliació del port, gran depuradora i desalinitzadora, aeroport, zones industrials, autopistes, trens,… S’han de fer pistes més curtes de les recomanables per no afectar a zones humides protegides i els avions han de realitzar estranyes maniobres a l’enlairar-se per no provocar contaminació acústica a urbanitzacions properes a l’aeroport.

De veritat creieu que aquest és un lloc adient per a situar una nova ampliació que hauria de suposar necessàriament l’ocupació de varis quilòmetres quadrats de territori?

El delta del Llobregat, per a raons d’espais protegits, no és el lloc on situar un gran aeroport. Fem el que fem, sempre quedarem curts. La solució?. Insisteixo, no soc expert però crec que al Penedès tenim bons espais per a una gran infraestructura d’aquesta mena, a menys minuts en AVE del centre de Barcelona que en taxi des de El Prat. I si no, ens creiem allò de desenvolupar els aeroports de Girona o Tarragona. Hi ha un clar exemple: Heathrow només té 12,27 Km2 però van ser intel·ligents per a desenvolupar Gatwick i ara tots dos sumen més de cent milions de passatgers.

Ah, que el gran aeroport català ha d’estar a tocar de Barcelona? Val, pensava que això del centralisme només era tema dels “madrilenys”. Ho anoto…

Ferran Vallespinós Riera

Dr. en Ciències biològiques, Investigador Científic del CSIC

Alcalde de Tiana (1995-2007)

Deixa un comentari