Federico García Lorca va néixer a Fuente Vaqueros (Granada) el 5 de juny de 1898, aviat en farà 123 anys. No pretenc, ara i aquí, reproduir versos seus ni aprofundir en la seva aportació literària. Hi ha nombrosa bibliografia al respecte, escrita per experts i estudiosos. De la mateixa manera que és fàcil fer-se amb un llibre seu en qualsevol llibreria. Tan sols vull subratllar el Lorca com a referent, com a figura, com a icona fins i tot.
Federico encarna la literatura que surt de dins, la que no és aliena al seu entorn. Una escriptura amarada de camp, de mar, de carrers, de patis, de gent propera, de nens, de nits, de dones.
Lorca és la icona de l’Espanya que molts volem, doncs era un home culte, artista, poeta, dibuixant, que va fer amistat amb catalans tan rellevants com Dalí o Margarida Xirgu, que va estudiar a la Residencia de Estudiantes de Madrid coincidint amb intel·lectuals de tot l’Estat, que era cosmopolita, com ho acredita la seva estada a Nova York, que combatia la pobresa, i que pretenia fer arribar la cultura, sobretot el teatre, a tothom, d’una manera gratuïta i oberta.
Atès que el feixisme ens el va arrabassar amb 38 anys, d’ell sempre en tindrem la imatge de persona jove, rebel, apassionat. Que aquesta efemèride ens permeti pensar-hi i reivindicar-lo.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam
1 thoughts on “García Lorca, 123 anys”