Del resultat de les eleccions a Madrid i de les seves conseqüències en trec dos coses. Una, que m’ha produït una fiblada al cor, és la creixent deshumanització de la societat que estem vivint. Que en una comunitat que s’ha caracteritzat per la seva irresponsabilitat pel que fa a la Pandèmia, provocant la gran quantitat de morts que hi ha hagut, s’hagi premiat a la portaveu d’aquesta irresponsabilitat ens demostra com de malalta està aquesta societat que cada cop té menys empatia i que es caracteritza per l’individualisme extrem. Que la ciutadania compri aquest concepte de la paraula llibertat em fa pensar que els humans caurem i caurem sempre en la mateixa pedra, doncs no hem après la lliçó al llarg dels anys, cosa que també demostra el creixement del feixisme de VOX. I és que la llibertat està molt bé si, però si tens drets, sinó la llibertat és una utopia. Recordo llegir a les xarxes socials com una metgessa volia donar la baixa a un treballador per una ferida que havia patit i de la que necessitava repòs. Aquest es va enfadar amb ella, perquè no podia deixar de treballar o el farien fora, i considerava que era lliure per decidir si volia la baixa o no. L’home no veia que el problema és que no era lliure en realitat, sinó que era el tirà del capitalisme el seu amo. Els drets són una de les fonts més grans de llibertat i justament són el que els guanyadors de les eleccions a Madrid no defensen. En tenim exemples des de fa anys, el dret a l’avortament, el dret al matrimoni igualitari, el dret a la mort digna no són llibertat per al PP d’Ayuso.
Però, com he dit, d’aquestes eleccions n’extrec una altra cosa a partir del comiat de Pablo Iglesias de la política institucional i dels resultats obtinguts per Podemos. En aquest sentit, Iglesias no ha estat el revulsiu que creia que seria pel seu partit, que ha quedat últim. Aquest fet també pot ser- i de fet, m’agradaria que fos- indicatiu d’una tendència com és el cansament de l’histrionisme i de la confrontació contínua, polaritzant i demagoga que en alguns moments sorgeix de Podemos. Aquesta derrota pot ser una senyal que l’esquerra ja en té prou de retòrica hiperventilada. Vol una esquerra ecologista, feminista, social i amb projectes madurs i reflexionats.
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
