Ha acabat l’estat d’alarma. Hi ha qui diu que després començarà una nova normalitat i poques coses canviaran. Amb la pandèmia, les jugadores del Barça, després que els seus companys, acceptessin la rebaixa del 70% del sou a proposta del club, van acceptar la dura rebaixa d’un sou molt més minso que el d’ells mentre durés l’estat d’alarma. L’any 1988, es va fundar el futbol femení. En aquest temps han guanyat 5 lligues, 7 copes de la Reina, 1 supercopa d’Espanya, 10 copes de Catalunya i 1 copa de la Generalitat.
El 2 de maig, l’equip femení es va imposar al PSG i la premsa ho va recollir de manera desigual. Només la capçalera d’un diari va recollir l’èxit. Altres mitjans, parlen de les noies de Lluís Cortes, sense comentaris.
Ara toca revisar el sou, sense convocatòria de vaga, revisar la rebaixa que van acceptar per solidaritat amb el club. El sou que tenien el van aconseguir després d’una convocatòria de vaga i no era per llençar coets. La diferència entre el sou femení i masculí és abismal. Un jugador del Barça cobra 676 vegades més que el sou d’una futbolista. Una futbolista hauria d’estar més de cent anys per cobrar el mateix que un jugador.
Noruega va ser el primer país a eliminar les diferències salarials. La bretxa salarial al món laboral és del 16%. Al món del futbol la diferència és innombrable. Reduir la diferència salarial és un camí real cap a la igualtat.
