És 8 de març, el Dia Internacional de la Dona en el qual, les dones, aprofitem per posar a l’agenda la feina que encara queda per fer. Els orígens d’aquesta diada són confosos, amb diferents versions i poca constància dels fets que puguin provar els orígens, però el cert és que va ser en el marc dels moviments obrers i dels partits socialistes dels Estats Units i Europa que es va crear la voluntat de commemorar aquesta diada. De fet, les primeres que van instaurar el Woman’s Day o Dia de la Dona van ser les dones del partit socialista nord-americà, plantejant-ho aleshores com unes jornades de reflexió i acció. La primera d’aquestes jornades, que va tenir lloc el 3 de maig de 1908 a Chicago, reivindicava el sufragi femení, que no van aconseguir fins el 1920, i rebutjava l’esclavitud sexual.
Mentrestant a Europa, Clara Zetkin, periodista, oradora, mestra, revolucionària, líder de les socialistes alemanyes i fundadora de la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhage l’any 1910 va aconseguir que s’aprovés establir un Dia Internacional de les Dones. Així va ser com el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suècia el Dia Internacional de les Dones, i a Berlín hi va haver una manifestació amb més de 30.000 persones.
Enguany es compleixen 110 anys de les primeres celebracions del Dia Internacional de la Dona a Europa. Més de 100 anys després de les primeres celebracions, les dones a tot el món seguim reivindicant els mateixos drets que els homes en llocs de presa de decisions tant públics com privats i en l’entorn laboral. Demanem que es trenqui el sostre de vidre. Seguim reivindicant els mateixos drets en igualtat salarial, mateix lloc de treball-mateixa remuneració; seguim reivindicant el mateix respecte com a persones (zero assetjament, zero discriminació per raó de sexe, zero doble discriminació o discriminació interseccional, zero violència de gènere, zero assassinats); seguim encara reivindicant els DDHH inherents a les persones, la Justícia Social, la Dignitat Humana, la Igualtat i la no Discriminació pel fet de ser dones.
En aquest sentit, la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les NNUU, proclama la “Participació i la inclusió plena i efectiva a la societat de les persones amb alguna discapacitat i l’art. 5 recull el Dret a la igualtat i la no discriminació. Així mateix, l’objectiu 5 dels ODS proposa aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.
El camí cap a la igualtat està traçat i la feina feta és important, però per continuar avançant no podem quedar-nos aturades. Per això, del 3 al 5 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, juntament amb INCYDE, duen a terme la primera edició de la #BWAW2021 – Barcelona Women’s Acceleration Week. Un esdeveniment que té com a objectiu accelerar i dinamitzar la igualtat de gènere per ajudar a aconseguir la participació plena i la igualtat d’oportunitats de les dones en tots els àmbits de la societat i, concretament, en el sector industrial en el que només treballa un 8% de les dones ocupades a Espanya. COCEMFE BARCELONA està molt compromesa i participa fermament en l’organització d’aquest important esdeveniment en tant que membre del Consell de la Dona de la Zona Franca, un consell pioner en aquest sector a Europa.
És l’hora d’implementar els ODS de les NNUU en l’àmbit industrial, empresarial i en tots els àmbits en general. No ens podem permetre perdre el 50% del talent de la societat, el talent femení i menys en moments de crisi com els actuals. Per això també és objectiu d’aquest ODS promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
És l’hora de comprometre’ns fermament amb la igualtat de gènere per aconseguir, ara sí, que tothom tingui accés a les mateixes oportunitats, en una societat pròspera i innovadora, i que ningú no quedi enrere. Però ens hi hem de comprometre tots, homes i dones!
L’ODS número 5 també ens recorda l’incompliment d’una bona part de les accions fixades en la Declaració de Beijing de 1995, any en què va tenir lloc la IV Conferència Mundial sobre la Dona: Acció per a la Igualtat, el Desenvolupament i la Pau. L’aprovació unànime de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing va ser signada per 189 Estats Membres reunits a República Popular de la Xina com “el principal document de política mundial sobre igualtat de gènere així com sobre les qüestions emergents que afecten la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona”. De fet, aquesta declaració política es considera el pla més progressista que mai hagi existit per promoure els drets de les dones, però malauradament ha calgut recuperar part dels seus objectius en el marc dels ODS per intentar, finalment, fer realitat els avenços en matèria d’igualtat de gènere.
És cert que durant la darrera dècada, 131 països han aprovat lleis per impulsar la igualtat de les dones, per exemple, mitjançant la millora de l’accés a l’atenció sanitària i a una educació de bona qualitat, i per promoure la seva representació i participació pública. També s’ha aconseguit paritat de gènere en l’àmbit de la matriculació escolar en més països i s’ha reduït el nombre de dones que moren durant el part. Però el progrés segueix sent lent. No hi ha ni un sol país que hagi assolit la igualtat de gènere. No ens podem permetre cap incompliment més!
Una societat no pot progressar socialment ni econòmicament si no compta amb el 100% del seu talent. No fer-ho seria anar en contra de la sostenibilitat i d’una societat innovadora i inclusiva pròpia del S.XXI. No fer-ho seria un clar signe de no contribució a l’estat del benestar i això, 25 anys després de la Declaració de Beijing i 5 anys després de l’adopció de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible per part de les NNUU, seria un absurd. El progrés d’una societat es mesura pel progrés de les dones.
I, seguint amb el número 5, m’agradaria que l’any 2025 el recordéssim com l’any en el que vàrem tenir 5 grans pèrdues: la bretxa salarial, el sostre de vidre, la discriminació de les dones, la violència envers les dones, i els assassinats de dones pel sol fet de ser dones.
Montserrat Pallarès
Presidenta de COCEMFE Barcelona
@CidegMP
