Canviarem

―Mare que eren els mítings?

―Doncs eren uns actes que es feien quan hi havia eleccions.

―I com es feien?

―Els organitzaven els partits i els que volien ser candidats, representants del poble, i contaven el que farien. Ho explicaven i també ho escrivien, es deia programa electoral.

―On es feien els mítings?

―A llocs grans tancats o oberts… a molts llocs….

―I la gent preguntava coses?

―No, explicaven i la gent escoltava i aplaudia, de vegades xiulaven, però res més…

―Ah! I per què no es fan ara?

―Amb la Covid 19 moltes coses van canviar. S’evitaven les gentades… I es van buscar altres alternatives a moltes coses de la vida quotidiana. I el format dels mítings va mudar. Ara, hi ha el canal eleccions on pots consultar tots la feina dels partits; pots triar candidat i mantenir una conversa, fer-li propostes… Quan altres electors entren al canal poden escoltar les converses perquè tot queda gravat. A la pantalla surten unes barres amb el percentatge de programa assolit. Quan acaba el període, el grau d’assoliment ha de vorejar el 90% per poder renovar mandat, si no queda descartat.     

―Com es van aconseguir canviar de model?   

―Bàsicament, perquè un grup d’electors que van presentar una demanda davant la justícia exigint que els candidats no podien dir mentides. La gent estava descontenta tal com anaven les coses. Dit d’una altra manera, havia de coincidir l’oral i l’escrit i havien d’explicar com ho aconseguirien. I la justícia els va donar la raó i van sentenciar que els candidats que anaven sobrats d’imaginació, que es dediquessin a la ficció, o els que faltaven a la veritat no podien presentar-se mai més, acollint-se al vuitè manament que diu que no s’han de dir mentides.  

―Doncs jo mare vull dedicar-me a la política i tornaré a fer mítings.