Confio poc en la nova llei de lloguers de Catalunya per la quantitat de clàusules que inclou. Tampoc sé si servirà per acabar amb els preus abusius o per congelar els nous contractes de lloguer d’un parc de cinc milions de persones. Les ciutats proposades per preus abusius (les de 20.000 habitants) eren 60 i al final van caure Figueres, Salou i Tortosa per obra i gràcia de JxC. També s’han polit les competències municipals.
Veus autoritzades han manifestat que la llei de lloguers tindrà poc reconegut i que potser aconseguirà l’efecte contrari al perseguit. Tinc més esperances en el moviment que s’ha iniciat aquest estiu a les àrees metropolitanes i que s’han inclinat per buscar solucions fora de les grans concentracions i que han estat seguides per dos tipus de famílies; joves que teletreballen i gent gran amb segones residències que les han convertit en primeres, segons consta en els empadronaments. Els lloguers fora de les grans ciutats tenen uns preus més assequibles, millor qualitat de vida i estarem més repartits… I per a les grans ciutats, la millor opció és la intervenció pública.
Per la meva part, amb un grup d’amics estem buscant una alternativa a les residències tipus quibuts, també fora de les grans concentracions. Ens perderen l’evolució de les obres pictòriques de les cantonades de la ciutat de Barcelona que no sé si són útils, però fan patxoca. Potser és la versió 4.0 de la campanya: Barcelona posa’t guapa.
