Els meus pares quan començaven les notícies deien: «comença el parte». Molts anys més tard ho vaig entendre i aquests dies ho he recordat pel vocabulari que han utilitzat els militars en les rodes de premsa: No estem en guerra, estem davant d’una gran crisi sanitària.
Entre el llenguatge militar i el certificat autoresponsable de desplaçament hi ha l’espai de la sensatesa, de la racionalitat, del seny que és on ens hauríem de trobar i no els uns contra els altres que és on tots perdem. O és per no parlar de les grans retallades que ha patit la sanitat pública des de fa més de 10 anys? S’hauria pogut afrontar el virus d’una altra manera si s’haguessin revertit les retallades?
Crida l’atenció les estratègies divergents entre els països de la unió que provoca manca de credibilitat cap aquells països que prenen mesures més dràstiques, diferents. Costa creure que no s’hagin tingut en compte les recomanacions dels científics. No em complau veure com la gent marxa cap a geografies llunyanes com si no passes res. No m’agrada escoltar la consellera de Sanitat, Alba Vergés, explicar les meravelles del sistema sanitari sense reconèixer cap error que contrasta amb les denúncies dels treballadors del sector… No m’agrada escoltar al president, Pedro Sánchez, respondre a la pregunta d’un periodista sobre el confinament amb dos exemples; podem sortir a comprar i poden sortir al carrer amb nens d’espectre autista: no era aquesta la resposta a la pregunta.
La policia ha començat a posar multes per circular sense motiu justificat i s’han vist enfrontaments… Han faltat informacions clares i concises d’una pandèmia que encara no es coneix del tot. Les emissores de ràdio estan fent una bona tasca divulgativa i ha faltat empatia i complicitats amb la ciutadania. Encara són a temps de rectificar.
Aprofiteu el confinament, no esteu pendent tot el dia del virus.
Gràcies al món de la cultura per les iniciatives. Quedeu-vos a casa i cuideu-vos molt.
