Aquesta setmana, la Ser Catalunya es va fer ressò que del període de 2015 a 2019 es van produir 60.000 denúncies per violència de gènere 7.000 sentències condemnatòries i només 91 persones, entre dones i fills, van cobrar una indemnització recollida en la llei 80/2015. Una relació injustificable.
La Generalitat justifica aquestes dades perquè les sentencies no recullen les seqüeles que han patit. Resulta estrany que una de les majors xacres de la societat doni com a resultat aquestes minses dades d’ajudes i ningú es plantegi cap revisió de la llei, cap canvi d’actuació per frenar tant patiment. Les xifres continuen creixent. Durant l’any 2019: 4.500 homes detinguts, 11.000 denúncies que recullen els reincidents, el que representa un augment del 40%, 36 denúncies diàries, les xifres més altes dels últims anys… El que podem afirmar és que les víctimes pateixen i patiran greus seqüeles psicològiques i desprotegides per la llei.
Fa poc el TSJC anunciaven la intenció de concentrar, el servei que ofereixen als jutjats de violència de gènere en una o dues localitats de cada comarca. Els ajuntaments han mostrat el desacord perquè saben que en aquests casos, la proximitat és un element favorable. Moltes dones decreixen de fer denúncia per no reviure la situació, encarar un llarg procés, els costos… La nova proposta afegeix una nova aflicció a les víctimes. Incomprensible.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum