El desastre anunciat del Delta de l’Ebre

Ens exclamem perquè el Delta de l’Ebre ha estat engolit per la tempesta i és com si descobríssim de cop una realitat que ve de lluny. Com si no haguéssim sabut fins avui mateix de la regressió de paratges com la platja de la Marquesa, que ha retrocedit centenars de metres i no en aquestes darreres hores, sinó que ho porta fent des de fa anys.

Resulta trist veure com un far que es trobava a uns quants metres de la línia del litoral ara és mar endins, o com un restaurant emblemàtic, com Los Vascos, que havia estat relativament allunyat de l’aigua, veu com ara les onades trenquen sobre els seus murs. És més trist saber que això no és res de nou i que ja ere així fa setmanes i mesos. La natura ens havia advertit i ho vàrem ignorar.

No vàrem mirar el problema als ulls fins que va arribar el desastre en forma de llevantada i l’economia d’un dels pocs paradisos naturals que encara queden a Europa s’ha vist seriosament compromesa. Ara tot són planys i plors. I és que la realitat que veiem dol. Sobretot perquè les solucions que comencen a proposar-se són les mateixes que es reclamen des de temps immemorials, obrir pas als sediments que es queden atrapats pels pantans, aportar sorra per recuperar les dunes, preservar els aiguamolls….. Una repetició que ens posa cara a cara davant la inoperància de governs que durant dècades han esquivat el problema. Fa ja molts anys que se sap que calen prop de 3,5 milions de tones de sediments anuals per mantenir viu aquest espai privilegiat de la natura.

Pot ser que el problema sigui que a les Terres de l’Ebre hi viu poca gent –pocs votants- que i a les classes dirigents d’aquest país sempre els ha fet més gràcia l’Empordà. La realitat és que s’ha fet molt paripé i molt poca actuació o, com a mínim, una actuació insuficient.

Quan tot això passi, el Delta continuarà enfonsant-se a poc a poc i el nivell del mar no deixarà de pujar. Igual surt alguna cosa bona i comencem a ser capaços d’oferir alguna cosa més que indiferència vestida de bones paraules. Ni que sigui per aprendre, perquè el seu no és un cas únic. Tenim un altre delta, el del Llobregat, que també es troba en regressió i allà hi tenim l’aeroport.