Els fills són dels pares i els pares tenen fills per a què siguin seus, que diria aquell

Es veu que el Govern que presideix Pedro Sánchez en comptes de cremar esglésies, com es veu que tenien per costum els seus avantpassats ideològics, ara es dedicarà a menjar-se les criatures engendrades per uns altres.

“Treguin les mans dels nostres fills”, cridava enfervorit i enfebrat el líder del PP.

Un altre que va ser diputat d’UPiD i ara és de Ciutadans, aviat potser del PP, va fer una piulada escrivint: “Menuda burrada acaba de dir la Ministra d’Educació” quan Celaá va afirmar: “No podem pensar de cap de les maneres que els fills pertanyen als pares” i continuava el de Ciutadans: “I a qui pertanyen? ¿A l’Estat? ¿Al PSOE? ¿Als nacionalistes?”

I el molt demòcrata i ponderat Tertsch opinava: “El PIN parental evitarà que els germans vulguin penetrar-se entre ells”.

Com es pot veure, tot un reguitzell de comentaris plens d’amor als fills i els seus progenitors que veuen l’anomenat PIN la salvació de ser menjats, si més no adoctrinats, per tota aquesta panda de “rojos” que incentiven Sodoma i Gomorra entre les pobres criaturetes. D’alló que es diu seny, ben poc.

Sort que no tothom ha tret els llançaflames contra l’opinió de la Ministra i del Govern al que pertany i menys encara, no tothom està d’acord en permetre la prohibició d’algunes famílies a l’accés a les xerrades orientatives sobre drets, llibertats, respecte a la diversitat, etc, etc que imparteix el professorat als centres educatius d’arreu. No tothom està d’acord amb l’educació a la carta que pretenen els de VOX i aplaudeixen molts dels integrants i seguidors del PP i es veu que també de Ciutadans.

Així, el magistrat Joaquim Bosch, deia: “L’interès superior del menor i el seu dret fonamental a l’educació en el respecte als drets i llibertats (art. 27-2 de la Constitució) preval sobre que els pares puguin imposar-les conviccions discriminatòries”

Curiosa també la llarga piulada d’una professora de secundària anomenada Alba, on explicava diversos casos d’alumnes que, després d’una xerrada de les que parlem, es llançaven a denunciar situacions d’abusos, maltractaments, etc. a les seves pròpies famílies.

Que els fills són dels pares és una evidencia, però quan Celaá diu que no ho són està parlant del dret constitucional al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència, per tant, a rebre una educació complerta i respectuosa i quan això no es dona, els fills han de tenir la protecció perquè la puguin rebre..

Advoquem perquè els fills siguin sent dels pares, és clar que sí, donant per descomptat que ni Celaá ni Sánchez ni cap altre membre del govern es vulguin quedar amb tots els nens i nenes del nostre territori per anar-se’ls menjant de mica en mica.