L’any passat parlàvem de les penoses condicions laborals que tenien i tenen les kellys i aquest any ho hem de tornar a recordar, perquè en un any la situació no ha variat. Elles, cada 25 d’agost es concentren a les portes dels hotels de diverses localitats per conscienciar-nos i per fer-nos saber que aviat es quedaran sense feina. Són treballadores d’un sector amb un nivell de beneficis substanciós, però elles amb uns sous de misèria. No formen part de la plantilla dels hotels, però en alguns establiments treballen amb el comitè d’empresa per a la millora de les condicions laborals, mentre esperen i reclamen tornar a la situació d’abans de la reforma laboral. Des que es van constituir com associació, només han pogut celebrar una victòria: el reconeixement de malaltia laboral de la síndrome del túnel carpià i per tant la inclusió en el catàleg de malalties professionals l’any 2018.
Mariano Rajoy les va rebre i les escoltà, res més. Pedro Sánchez es va comprometre a resoldre la seva situació. Impossible de fer-ho fins ara? Potser sí, però ara… Tant de bo que unes de les primeres mides sigui per a les kellys, s’ho mereixen.
Necessitats hi ha moltes, però és de justícia que es reverteixi el calvari que ha suposat la reforma laboral del PP de l’any 2012 per elles i per altres col·lectius. Esperem…
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum