Boris Johnson i Quim Torra. Quim Torra i Boris Johnson.
Un ultranacionalista català i un ultranacionalista anglès.
Els dos representen la simplificació plebiscitària davant la complexitat de les societats actuals.
Cap dels dos ostentaria el càrrec que té si no fos per la irresponsabilitat dels seus predecessors. Es fa difícil pensar que Boris Johnson seria actualment el Primer Ministre del Regne Unit si no fos perquè David Cameron va convocar de forma absolutament temerària un referèndum que s’hagués pogut estalviar perfectament. Es fa difícil pensar que Quim Torra seria actualment el President de la Generalitat si no fos perquè Artur Mas i Carles Puigdemont es van comprometre a la realització d’un plebiscit que partia per la meitat la societat catalana i que estava fora del marc legal vigent.
“Get Brexit done” i “El vot de la teva vida”. Dos lemes que apel·len a la ruptura com l’avantsala del paradís.
Johnson va voler tancar el Parlament durant unes setmanes i els predecessors de l’actual inquilí de la Generalitat van trepitjar els drets de l’oposició al Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017.
L’arribada del Partit Conservador al govern del Regne Unit el 2010 ha suposat la privatització d’alguns hospitals i el col·lapse del Servei Nacional de Salut els darrers anys. Artur Mas i CDC van sumar-se a la coalició electoral de ‘Junts pel Sí’ per tapar, d’una banda, la corrupció del 3% i, de l’altra, les fortes retallades en educació, sanitat i els serveis públics.
El Palau de la Generalitat i Downing Street es troben molt lluny geogràficament. Però els seus actuals inquilins estan molt a prop políticament. Quim Torra i Boris Johnson. Boris Johnson i Quim Torra. La parella euroescèptica de la divisió, la identitat i l’abandonament social. Tan a prop i tan lluny.

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Tens tota la raó, tot i que fa mal pensar en mans de quins som. Perquè no és la qüestió els paral·lelismes tan literals entre Torra i Johnson, sinó el que mostren de la manca de sentit polític i de valors democràtics de tants polítics com hi ha pel món que són votats i que assoleixen poder en sistemes democràtics per anar contra la democràcia mateixa.