Dissabte 9 del matí, jornada de reflexió. Davant un word en blanc, vull escriure i reflexionar, les dues coses a la vegada. Al costat de l’ordinador dos sobres; un de color blanc i l’altre de color sèpia, buits. Damunt la taula uns sobres amb informació dels partits, no sé si han fet cas als votants que van declarar que no volien rebre informació. Ningú me n’ha dit res. Aquestes eleccions no em fan il·lusió. Reflexiono per diumenge, per a la setmana vinent i per les setmanes posteriors. No veig solució. No vull tornar a votar d’aquí a poc temps, vull solucions estables, els embolics pendents ho requereixen. L’any 2004, la jornada de reflexió es va veure alterada, trencada per concentracions davant les seus del PP, volien conèixer la veritat sobre els atemptats. A la nit, vaig tenir por que algú ens pispes la democràcia. Alguns estudiants estan acampats a la Gran Via de Barcelona. A Algèria fa mesos que ocupen els carrers, pateixo per ells. Una amiga m’explica que els vaguistes van demanar el DNI a la seva neboda que treballa a la universitat per deixar-la entrar. Molt estrafolari. Continuo reflexionant. Els sobres continuen buits. En una altra llar, al damunt de la taula dos sobres plens fruit d’algun míting. Avui no hi ha mítings. He vist candidats per la tele. He seguit candidats durant mesos… He dubtat, he canviat i torno a dubtar. La reflexió és això, oi? A Sants, han començat els acomiadaments a treballadors de botigues i bars. Les kurdes pagaran amb escreix els anhels de llibertat. Penso, rumio, reflexiono una mica més. Miro els sobres en blanc. Haurien de donar més temps als dubtosos. Crec que diumenge esperaré a darrera hora per omplir els sobres.
Continuo reflexionant… I dilluns tots en compàs d’espera. Tots al racó de pensar.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum