La Renda garantida de ciutadania (RGC) fou aprovada per unanimitat fa dos anys. L’objectiu era que tota la ciutadania es pogués fer càrrec de les despeses personals i/o de la unitat familiar.
L’any 2017 a Catalunya hi havia segons fonts d’Idescat 380.000 persones amb una renda per sota dels 350 euros al mes. Un any més tard ha passat a 500.000 persones. Les dades de la infància que publiquen alguns mitjans tampoc animaven a l’optimisme. El 19% de la població de Catalunya viu per sota del llindar de la pobresa i la població infantil arriba fins al 24%. La pobresa i l’exclusió ha augmentat en dos anys.
Amb l’aprovació de la llei s’havia de desenvolupar el reglament que encara està a les beceroles. PSC i Comuns han estat molt crítics amb el que consideren incompliments de la llei a més d’internalitzar la gestió. L’aprovació del reglament (2020) ampliarà els beneficiaris. Des del 2017 fins a maig del 2019 s’han reconegut més de 122.000, molts expedients pendents i moltes denegacions
Les entitats socials denuncien la lentitud, els requisits excloents i no cobreixen diferents situacions. Demanen més flexibilitat en l’aplicació per poder atendre a un ventall ampli de situacions personals. Això ho permetrà l’aprovació del reglament (2020).
Se’n parla poc, se n’hauria de parlar cada dia de les nefastes conseqüències de tanta lentitud i desinterès per resoldre els problemes urgents: creixement de més d’un 10% en un any de la pobresa infantil i 17 desnonaments en dos dies la setmana passada a la ciutat de Barcelona són una petita mostra.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum