Un home bo

El passat 16 de setembre, a Cornellà, es va celebrar un acte en record de Juan N García Nieto. Capellà, militant de Bandera Roja i després del PSUC. Va morir l’any 1994 quan tenia seixanta-cinc anys mentre feia missa a l’església del Pilar davant d’un reduït grup d’octogenàries.

García Nieto ―com se’l coneixia―era sociòleg, jesuïta i fundador de grup cristià: Cristians pel socialisme junt amb el seu bon amic Alfons Comín que per cert van morir el mateix dia amb anys de diferència ―23 de juliol.

A la dècada dels seixanta va anar a viure a Sant Ildefons de Cornellà, i en poc temps era un referent del moviment obrer del cinturó roig de Barcelona. Col·laborà en la fundació de les comissions de barris i fàbriques, i de manera especial amb CCOO. S’involucrà amb altres companys (Beni, Carrión…) de forma valerosa amb la Coordinadora contra la marginació (1985) actuant contra la severa crisi que afectava la comarca del Baix i lluitant contra la droga que feia estralls entre els joves. Jo el vaig conèixer anys més tard dins del món sindical. Quan feia algun acte per denunciar la manca de polítiques socials, sempre convidava als sindicats (CCOO-UGT) per comprometre’ls en la lluita. Considerava que la feina dels sindicats no acabava amb la defensa dels drets laborals. S’havien d’implicar amb: els aturats, marginats, immigrants…

Avui, gràcies a dones i homes com ell, la comarca té una fisonomia diferent. Francesc Castellana, director de la Fundació Utopia, dedicada a preservar la memòria històrica, deia en un tuit: fa vint-i-cinc anys que ens va deixar, però el record del seu compromís segueix ben viu.

Gràcies Garcia Nieto.


Maite Moreno
Escriptora

@maite_mmorenoc 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Deixa un comentari