En Xavi Casinos ens acompanya en aquest sopar amb el que comencem el tercer curs dels sopars del Club Còrtum per parlar sobre “Secrets i misteris de la maçoneria”. Ho fa explicant que és el que les persones interessades poden esperar-ne d’ella.
La maçoneria és el que, en algun moment de la història en diríem una societat secreta. Una definició un tant discutible, doncs si veritablement fos secreta no seriem a un sopar parlant del tema. És una cosa que coneixem, de la que podem trobar informació a Internet, i per tan del que es pot parlar més aviat d’una societat discreta. Casinos la defineix com una escola d’ètica i de perfeccionament personal que es construeix a partir d’uns principis que són els de llibertat, igualtat i fraternitat. Així com el maçó de l’Edat Mitja feia catedrals, ara el maçó modern fa el seu propi temple.
És cert que hi ha gent que s’acosta perquè pensa que està dins d’un lobby, d’un lloc en contacte amb el poder, pi vol buscar influències i fer un carrera, el que normalment porta a la decepció, o els que van per la via més esotèrica, gent que es creu el Codi da Vinci i creuen que trobaran el tresor dels templers o la tomba de la Maria Magdalena. Tampoc ho trobaran.
La maçoneria com la coneixem ara va néixer fa uns 300 anys, el 1717 a Londres. Fins aquell moment podíem trobar el que eren lògies operatives, formades per maçons de treballaven en la construcció, creades a l’època de les catedrals gòtiques i que, a mida que el gòtic va perdent influència a la construcció i a la pràctica, van acceptar gent que no eren de l’ofici, el que es diuen maçons acceptats, fins que arriba un moment que n’hi més acceptats que operatius. I així es com s’arriba al 1717, al 24 de juny, quan quatre lògies de Londres es reuneixen per crear l’a maçoneria especulativa o moderna, que és la que coneixem avui en dia.
Un dels llocs on és més important la presència de maçons acceptats a les lògies és a Escòcia, molts d’ells va fundar a Londres la Royal Society, parlem del 1600 i escaig. Es tracta d’una societat científica que acull un grup de persones que amb el temps influiran en la constitució de la Gran Lògia de Londres.
Els maçons hereten els símbols de les antigues corporacions de constructors, s’agrupen en lògies com ells i recuperen una forma d’organització molt similar a la que ells tenien. Quan entres a maçoneria comences sent aprenent, desprès passes a ser company i finalment arribes a mestre. A partir d’aquí hi ha altres graus, però els tres bàsics són aquests.
Actualment la maçoneria té dues grans branques, la regular o anglòfona, i la liberal o francòfona. Aquesta última neix d’una nova concepció de la maçoneria que neix a França, més acord amb els ideals de la revolució francesa, més agnòstica.
El 1738 la maçoneria va ser condemnada pel Vaticà, no per cap qüestió conspiroparanòica, sinó per una cosa molt més terrenal. Era una època on encara era molt present i un dels principals impulsors és un religiós anglicà, el que fa que l’església catòlica ho vegi com un producte del protestantisme i, per tant, herètic.
La pregunta segueix sent la que fèiem al començament: quina és la influència social i política de la maçoneria? Depèn del país. A França la maçoneria té un força important a la política, a un govern francès no és difícil trobar-ne un mínim de cinc ministres maçons. Allà la maçoneria intervé en debats importants, com el del divorci o l’avortament, Un exemple va ser quan en Zarkozy va posar a debat el laïcisme de l’Estat francès, la maçoneria va saltar com un dels garants dels principis bàsics de l’Estat.
A la Gran Bretanya també hi ha una certa influència, però és molt més discreta, no participen obertament en cap debat, però si que hi ha molta gent rellevant i, generalment vinculada a posicions conservadores. Al nord d’Europa també és rellevant i als Estats Units no és tan que siguin influents, com que són molts, al voltant dels dos milions.
A Espanya avui en dia és anecdòtic. Ve tenir una certa influència al temps de a república, però la repressió franquista va fer molt de mal i avui en dia deu haver-hi entre 3.000 i 4.000 maçons entre totes les obediències i comptant maçons actius i dorments, que són aquells que per les raons que sigui han deixat l’activitat dels seus tallers. Per fer-nos una idea, a la Gran Bretanya són uns 300.000 i a França uns 200.000.