La dalla que plana sobre els nostres caps
Dimarts al matí, a la plaça on rau el poder a Barcelona, a les portes de la Generalitat, una representació de la mort brandant una dalla amenaçava les nostres vides.
La fúnebre posada en escena formava part d’un acte magistralment teatralitzat, convocat per més de 50 col.lectius en lluita contra l’anomenada “Llei Aragonès”.
La llei pren el nom de Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda del nostre Govern autonòmic, qui va presentar l’any passat l’anomenat Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que atemptarà molt greument -potser irreversiblement- contra el nostre cos de drets. Contra les nostres vides.
Com que se n’ha escrit abastament, només recordarem que un cop d’ull al text del projecte de llei, enllaçat al paràgraf anterior, ajuda a esbrinar que parlem d’un saqueig sense precedents.
La llei de la selva
Sovint bategem les lleis amb el cognom de qui les promou. Aquest costum fa que quan venen mal dades, la persona promotora esdevingui fusible a mans del poder, i sigui retirada de la llum pública.
“Llei de la selva” podria ser un dels renoms de recanvi per a l’anomenada “Llei Aragonès”, doncs el paisatge que anuncia és ben semblant al de la jungla, on els depredadors devoren sense pietat tot aquell animal situat a una baula per sota en la seva cadena tròfica.
Quan les preses, a còpia d’esforços, de lluites i renúncies, de molt de suor, hem acumulat un cert pes en forma de drets, l’insaciable depredador esmola els ullals rere la pudent riota de qui se sap vencedor de la contesa: pur instint de supervivència, sense gens de maldat. És clar!.
De colònies i voltors…
Quan un sistema extractiu com el capitalisme ja ha saquejat les colònies d’ultramar i els recursos naturals de casa seva, sempre gira la vista cap a aquesta mena de colònia interior que representa el cos de drets que les persones hem acumulat, drets que convenientment desposseïts, són ben rendibles per a aquesta maquinària.
…al ramat que planta cara.
Cal, com sempre però més que mai, teixir la coordinació entre l’acció política i institucional contra aquest espoli dels nostres drets i l’acció sincronitzada de la suma de moviments socials, guardant ara banderes i identitats divisores a l’armari.
Quin motiu pot ser més important i alhora més urgent hores d’ara?
Endavant, companyes i companys: una vegada més, la lluita és el camí i la dignitat, l’objectiu. I no ens la deixarem pas arrabassar.
Javier Bernad
Aprenent
@Nefelopode
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum