Manila

Globus de color blau i blanc col·locats amb precisió perquè ascendeixin i alhora girin com una pinya sintètica, una banda formada per un baix, un teclat, algunes panderetes i veus, moltes veus joves que es coordinen com poden. El capellà porta una sotana blanca adornada amb una estola verd pistatxo i mentre saluda a les àvies agafant les mans, somriu com si després d’un diumenge no vingués un dilluns.

A quinze metres d’altura, l’estàtua de Jesucrist, hirsuta, observa atentament, potser perquè li passa com a mi que no entén ni una paraula. Des de dalt, deu veure a un centenar de persones, des de nadons fins a vellets. Tots van vestits senzills però elegants i contents, gaudeixen de la companyia, de les xafarderies i les rialles dels petits, com a totes les misses, suposo.

Una jove porta una bossa de tela que amb lletres blaves que posen Philippines, ara tot lliga! Estic assistint a una missa filipina de diumenge a la tarda. Més d’un 80% de la població d’aquestes illes és catòlica, com a herència dels missioners espanyols. Hi ha més de 9.000 habitants filipins a Barcelona i amb prou feines se’n parla als mitjans. Al barri del Raval hi tenen comerços, restaurants, espais d’oci i tot això a escassos metres del bullici turístic de les Rambles. Semblen mons diferents. En definitiva, fixeu-vos en quina meravellosa casualitat per trobar-se tot passejant. Si la multiculturalitat no és maca, digueu-me què ho és!