No sé si em creuran. És possible que no. Tanmateix, intentaré ser el màxim creïble. Hi ha qui diu que avui en dia el periodisme està experimentant una crisi de credibilitat. Procuraré no eixamplar aquesta manca de confiança que té la ciutadania vers aquesta magnífica professió. Però els demano que em creguin si els dic que el dissabte passat, a les 16 h, vaig estar a la República Catalana. Per ser més concret, la República Catalana estava a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
El cas és que, com bé sabran, el passat dissabte es constituïa formalment l’Ajuntament de Barcelona sorgit de les urnes el passat 26 de maig i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), que ha agafat el rol governamental de Catalunya, va impulsar una manifestació en contra l’elecció d’Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat comtal. Ja saben que a la República Catalana les coses funcionen així: si no els agrada el que vota la gent i els pactes postelectorals que conformen les diferents forces polítiques, tenen tot el dret a sobrepassar els límits que estableix la llibertat d’expressió: insultar, menysprear al que pensa diferent, tirar una ampolla de plàstic als representants polítics que no comparteixen la seva ideologia… Ja és això la República Catalana, o en altres paraules, la República del Pensament Únic, que només és plenament efectiva quan governen els que hem votat nosaltres.
Vaig tornar a casa amb més preocupació del que n’havia sortit. Catalunya, independentistes i no independentistes, no sortirem del laberint en el qual estem si no ens respectem els uns als altres i acceptem les regles de la democràcia. Els ben puc assegurar que el paper que des de fa mesos està tenint el President de la Generalitat cap a una part de la ciutadania és inacceptable. Però això no li treu ni un bri de legitimitat: el Parlament l’ha votat i va rebre els suports suficients per ostentar el càrrec que ocupa. També és cert que Ernest Maragall va guanyar els comicis locals a la capital catalana. Tanmateix, ser la primera força política no implica governar. El que qüestionaven els manifestants de la República Catalana de dissabte passat és que Ada Colau fos alcaldessa amb el suport dels regidors socialistes i els tres edils de Manuel Valls. Buscaven restar-li legitimitat i l’autoritat que té com a alcaldessa.
No seré jo qui qüestioni que es manifestessin els independentistes fa tres dies. No obstant això, Catalunya ha entrat des de fa un temps en una deriva que, si tots no fem un esforç per canviar les conductes actuals, la fractura social entre catalans serà irreversible. El meu anhel és que el pròxim cop que vagi a la República Catalana hi vegi respecte, tolerància i una actitud constructiva.
Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum