Adults

Portem uns quants anys de nits electorals i matins de ressaca de resultats. Uns quants anys veient, sovint atònits, com totes les formacions surten a l’estrada per dir que han guanyat. Totes, s’ho mirin com s’ho mirin, fan la mateixa lectura. Des del “Hoy empieza todo” a “som imprescindibles i sense nosaltres no es pot fer res”, o a “volem estar al govern”, o “jo amb aquests/aquestes ni a la cantonada” i “tinc la paella pel mànec”.

Aquest costum d’interpretar realitats tossudes, sigui per escons o per regidors, en funció dels interessos particulars de cada formació comença a ser una mica emprenyadora i més quan tens la sensació de que ens prenen per imbècils.

Fora bo que tots plegats féssim un esforç per deixar l’adolescència i començar a ser adults. Estaria bé que la lectura dels resultats electorals es fes amb una visió general i no particular, pensant què han dit els ciutadans i ciutadanes amb els seus vots.

Se’m pot dir que és del tot impossible saber què volen dir cada un dels electors i sí, no és fàcil. Tot i que quan no es donen majories clares s’entén que s’estan demanant acords. Pactes sense murs apriorístics, perquè les barreres no deixen veure més enllà del nas. Acords pensant en l’interès de la majoria, perquè sabem que hi ha una minoria que mai, mai, estarà d’acord. Voluntat de fer el millor per la ciutadania i no exclusivament pel partit o per aquells i aquelles que suposadament t’han votat.

És el que espero dels representants dels ciutadans que han sortit d’aquestes eleccions. Tal vegada aquesta esperança és adolescent, tot i que per mi és un senyal de que em faig gran.