Un estudi de la Fundació Igual a Igual, coordinat per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere conclou que les dones maltractades tarden més de vuit anys i vuit mesos en verbalitzar la seva situació. La investigació, feta sobre 1.200 dones atacades per homes que entre finals de novembre de 2017 i el primer trimestre de 2018 van recórrer a les oficines de suport de les comunitats autònomes, afegia que les víctimes amb més nivell d’estudis i més ingressos econòmics triguen més a verbalitzar el maltractament, onze anys.
Moltes son les raons, segons l’informe, per les quals a les dones els hi costa treure de dins els malsons viscuts en una situació de violència a casa. Per algunes, la dependència econòmica que tenen del seu maltractador és bàsica per callar; per altres, la por a que el seu entorn no ho entengui. En molts casos, perquè es pensen que se’n podran sortir soles de la situació o, inclús, perquè pensen que l’infern que estan vivint no és violència masclista i que tard o d’hora s’acabarà. O el sentiment de culpa, creure estan fent quelcom malament.
El cas és que el mateix estudi conclou que les dones que decideixen, al cap d’anys de partir, denunciar el seu agressor, no ho fan perquè hagi millorat la seva situació econòmica, sinó perquè un bon dia han decidit que ja no poden més. Què hauran aguantat fins llavors? Algunes, potser, ja no poden ni denunciar-ho perquè ja són mortes.
Em resulta molt inquietant aquesta informació perquè és un mal símptoma de la salut de la nostra societat. Una societat que no és capaç de donar seguretat, de qualsevol tipus, a una dona maltractada no és una societat justa.
És evident que cada persona pot necessitar el seu temps per identificar que el què li està passant no es normal, però com a societat ens correspon donar eines, amb les mesures que calguin, per tal que les dones que viuen un infern a casa puguin sortir-se’n. Detectar el que estan vivint, articular un sistema de confiança que permeti, si més no, parlar del que li passa a través d’una bona xarxa de suport, és responsabilitat de tots. Nou anys d’infern són una eternitat, tant com ho pot ser un sol dia.
Mercè Beltran
Periodistan
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org