Els partits polítics acostumen a veure amb mals ulls la promiscuïtat ideològica. Ningú pot ser membre de dues formacions i, encara menys, ser candidat en dues llistes. Es tracta, bàsicament de garantir un mínim de coherència. Futeses que no han impedit a l’ex consellera Clara Ponsati concórrer el proper 26 de maig en dues eleccions alhora i en dues candidatures diferents. Així serà el número tres de Junts x Catalunya a les europees i tancarà la llista per Barcelona de Jordi Graupera a les municipals.
No es pot negar que es conseqüent amb les seves paraules. El mateix dia que reconeixia que el referèndum de l’1 d’octubre era un farol –al que per cert es va dedicar en cos i ànima durant el seu mandat a la conselleria d’ensenyament- assegurava que calia superar el partits polítics. A fe que ho ha aconseguit.
Anar més enllà de les ideologies i desemmascarar el partidisme –el somni humit de qualsevol totalitarisme- són dos conceptes que diuen molt de qui els defensa. Sense aquest preocupant component no es pot entendre que la Clara Ponsati es trobi còmode participant de dues candidatures diferents en un mateix dia.
La seva petjada al govern va ser lleu, bàsicament va consistir en menystenir l’educació pública i treballar per una concertada gratuïta –és a dir, per finançar amb diners públics un negoci privat-, felicitar als Maristes en plena crisi de pederàstia i fer que al setembre del 2017 la tornada a l’escola fos un 9% més cara. També es recordada per demanar al funcionaris que defensessin amb ungles i dents la república del farol, mentre ella tornava a la seva casa d’Edimburg via Brussel·les.
Amb aquests antecedents en favor de la cohesió social i de sensibilitat amb els més desafavorits, és comprensible que opti per tancar una llista -Barcelona és capital-que, malgrat el seu nom de connotacions marxistes, està encapçalada per un pretès intel·lectual que defensa en els seus escrits que els immigrants que van arribar a Catalunya als anys 60 i 70 no són res més que “escombraria blanca”. Ho diu en anglès, “white trash”, que és com més elegant, però se li entén tot. Segur que Viktor Orban o Matteo Salvini se sentirien orgullosos d’ell.
Igual sí que és coherent la Clara Ponsati, al cap i a la fi la seva altra llista, la de les europees, està patrocinada per una formació que va promocionar fins a la presidència de la Generalitat un home que considera els immigrants “carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet”.
Jaume Moreno
Periodista
@emetent
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org