Al nostre país, segons les fredes estadístiques, mor més gent a causa del suïcidi que dels accidents de trànsit. Una xifra elevada de la que sovint no tenim moltes noticies, encara que en els últims temps sembla que en comencem a parlar, gràcies a la insistència dels professionals i de les associacions que intenten ajudar els qui han perdut algun ésser estimat per aquesta raó o els que han fet algun intent de matar-se.
L’estrena de la sèrie “Por trece razones” a Netflix va generar un crit d’alarma a Estats Units, país en el que cada any es suïciden 4.600 joves d’entre 16 i 24 anys. Un estudi, publicat en el Journal of the American Adacemy of Child and Adolescent Psychiatry i recollit per diversos diaris del nostre entorn, alertava de l’increment de morts per aquesta causa, i el National Institutes of Health, assenyalava que la taxa de suïcidis de persones d’entre 10 i 17 anys es va incrementar un 28,9% a l’abril d’aquest any. Tots dos estudis estaven relacionats amb l’estrena de la sèrie.
Dades preocupants, molt, i més si pensem que la societat encara avui manté una relació molt obscura amb el suïcidi.
Parlava fa poc amb una doctora que tracta pacients en l’Unitat de prevenció del suïcidi del l’Hospital de Sant Pau. Ella, una metgessa molt jove que s’ha especialitzat en aquesta matèria, explicava, sense embuts, la demonització i incomprensió que pateixen tant víctimes com pacients i familiars. El suïcidi no és sinònim de fracàs personal, em deia, la majoria de suïcidis estan relacionats amb una malaltia mental. Cal la diagnosi, arribar a temps i no despistar-se.
La conversa ens va dur a parlar dels mitjans de comunicació i el silenci d’aquests respecte els suïcidis. Un pacte no escrit que circula entre les redaccions i que consisteix en no publicar noticies d’aquestes característiques per evitar l’efecte contagi. No està comprovat que sigui així i encara menys si la noticia s’explica bé, a fons i amb sensibilitat.
La doctora em va insistir en la necessitat de parlar del suïcidi, amb respecte, sense jutjar ni qualificar d’herois i/o malvats les persones que decideixen llevar-se la vida. Parlar i informar amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat i fer prevenció. Segueixo el seu consell.
Mercè Beltran
Periodistan
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org