M’he sentit insultada, vilipendiada, menyspreada com a dona i com a dona d’esquerres. Desconec si el meu pensament “vermell” em feia sentir aquest insults que han corregut per les xarxes socials com a propis, quan estaven llençats contra persones que em mereixen respecte i confiança, i quan eren llençats contra l’esquerra en general. També desconec si és que tenia la sensibilitat a flor de pell o la por més a flor de pell encara.
Confesso que hi havia dies que m’agafaven tremolines només de pensar que aquesta dreta que habita el nostre país ha estat “jugant” amb nosaltres a veure qui la deia més grossa cap el feixisme, cap a les dones, o cap a la pèrdua de llibertats.
El trio de Colón ha aconseguit una cosa: mobilitzar a moltes persones que tal vegada, en una altra ocasió, per qualsevol petit impediment, no hagués anar a votar. Quina alegria que em produïa veure com, davant les llargues cues, hi havia qui va tornar fins a tres vegades al col·legi electoral per votar i jo, en la meva por, esperava que fossin votants d’esquerra.
Aquesta campanya electoral ha estat agra, agressiva, plena d’insults com jo no recordava i aquest ànim de batalla es veu que va impregnar-se per tota la geografia.
Juan Fernández, des de Madrid, escrivia per El Periòdico, una crònica sucosa del que succeïa a la seu socialista del carrer Ferraz i explicava que els veïns del front van estar durant dies posant “Soy el novio de la Muerte” i l’himne espanyol a mena de provocació. Fernández va escriure: “Con los datos a favor y teniendo al líder ya en casa, la troupe socialista se vino arriba y desde la puerta de la sede hubo quien se atrevió invitar a gritos a los de enfrente ¡Qué se tiren, qué se tiren! Es lo que té insultar al contrari, que en un moment de calentura et torna l’insult multiplicat per mil.
Àfrica Lorente Castillo
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org