Nous discursos

Els llibres d’història que hem tingut a l’escola sempre ens han parlat de personatges rellevants, protagonistes de grans gestes que els han fet perdurar fins al dia que passem una pàgina i els descobrim. Hem conegut a un tal Napoleó Bonaparte o a un tal Isaac Newton i més o menys sabríem situar-los dins dels seu context històric però ara bé, si se’ns preguntés què feien simultàniament les dones, els nens o la població immigrant mentre aquests personatges històrics van viure, ens costaria més d’explicar.

El que vull dir és que la història que hem après a les aules ha estat escrita des d’una perspectiva masculinitzada i etnocentrista i per això ha deixat de banda molts successos i vides paral·leles. Afortunadament, algunes d’aquestes històries s’estan coneixent durant els últims anys però que encara no formen part de la matèria principal que s’imparteix a les aules.

Passa quelcom semblant amb les invencions i els descobriments, ha costat anys de lluita que les figures femenines científiques obtinguin el reconeixement que es mereixen quan realment han fet grans contribucions a la ciència. Al llarg de la historia també hi ha hagut científics negres que han fer aportacions molt rellevant però que en canvi no els veiem reflectits als llibres educatius. Sabeu gràcies a quina dona afroamericana va ser possible fer expedicions llargues a l’espai exterior reconeixent i neutralitzant els trastorns que provoca la falta de gravetat? A la Dra. Patricia S. Cowings, psicòloga, investigadora, entrenadora d’astronautes i figura clau dins de la NASA. Després d’estudiar l’arribada a la lluna de Neil Amstrong, us van parlar d’ella?

Avui en dia amb la tecnologia tecnològica tenim entre les nostres mans, podem qüestionar tots aquests discursos simplificats. Per exemple, si hem sentit tota la vida que el continent africà està assolat únicament per fam, malalties, guerres i falta d’oportunitats, però alhora sabem que és molt rica en recursos, que hi ha països que estan vivint un gran desenvolupament econòmic, que milers d’empreses, xineses, europees i americanes, hi fan negocis o que s’hi troben algunes de les universitats més prestigioses del món segons el rànking mundial d’aquest 2019, com ara la Covenant University a Nigèria o la University of Nairobi, a Kenia, com és que als mitjans de comunicació sempre ens mostren la primera d’aquestes dues versions d’Àfrica? És imprescindible que ens obliguem a nosaltres mateixos a buscar nous discursos perquè qui no es mou no sent el soroll de les seves cadenes, encara que siguin mentals.