Van ser els partits d’esquerres els primers a posar en pràctica les primàries; primer tancades a la militància i després obertes a la ciutadania. Les primàries ―segons estudis― van afavorir la participació, l’interès de la ciutadania per la política i les dones com a candidates. Després es van afegir els partits de dretes, no tots i de males maneres.
Les enquestes revelen que els ciutadans veuen amb bon ulls les llistes obertes, campanyes electorals d’una setmana i la modificació de la relació entre vots i escons. Avui, a portes de les múltiples convocatòries, les legítimes reivindicacions de la ciutadania, no estan en discussió i miren atònits els resultats de les primàries de la majoria de partits: candidats escollits fa més d’un any que han estat substituïts per altres imposats per la direcció, primàries on per art de màgia surten més vots que votants, candidats proposats per la militància que la direcció veta i…
Les primàries van afavorir l’acostament de la ciutadania a la política, ja no. És necessari canviar la llei electoral per modificar la relació vots-escons, per no penalitzar ni als territoris ni a les formacions petites. També es podria recollir les llistes obertes com a mínim per a les municipals on els acords polítics per governar els municipis són com l’arc de Sant Martí, de molts colors. I si fan primàries, ben fetes i amb totes les conseqüències.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum