El senyor Casado té una filla i un fill. Això és una constatació. Diu: “tinc una filla i em semblaria cínic fer un discurs de la meva filla contra el meu fill”. És un titular, d’acord, però diu molt de la persona que ho diu. Com per exemple, que no ha entès que educar en uns valors determinats, que defensen l’equitat, no te a veure amb anar a la contra de ningú.
El senyor Casado es mostra crític amb el feminisme que enfronta l’home amb la dona i diu que pertany a “un partit liberal que posa a la dona i a l’home en el centre de la seva política”. El senyor Casado confronta l’ideari del seu partit –en aquesta matèria- amb el del feminisme que li sembla que aposta per la confrontació i la bronca. El senyor Casado deu pensar que defensar els drets de les dones es anar contra els homes, i que educar el seu fill en un determinats valors es fomentar l’animadversió de la seva filla respecte al seu fill.
El senyor Casado, nét d’un republicà militant d’UGT, és un senyor de dretes, catòlic i defensor de moltes coses que ni comparteixo ni compartiré. Que a aquestes alçades del segle XXI un dirigent polític d’un partit que ha governat i aspira a governar encara pensi i digui coses com la que li hem sentit dir, tot i ser un titular, em fa molta ràbia i em fa pensar que queda molt per fer.
Obvio qualsevol comentari sobre les afirmacions de la senyora Rocío Monasterio.
Sempre ens queda l’esperança que les afirmacions de Concha Ramirez Naranjo tinguin més efecte i ressò que les de Casado. Aquesta senyora de 95 anys, que viu a Dos Hermanas, sembla que és l’última alumna d’Antonio Machado que queda viva. Filla, i després dona, de republicans, va viure un exili similar al del poeta. De Sevilla a Madrid, de Madrid a València, de Valencia a La Jonquera i d’allà a Bordeus. Va tornar el 1979.
Dona activa i activista, col·labora en una associació sobre la Memòria Històrica –aquesta que alguns i algunes no tenen i de la que no volen ni sentir a parlar-, té les coses molt clares: “el dia 28 d’abril haig d’anar a votar. S’ha de parar aquesta dreta o ens n’haurem d’anar un altre cop”. Aquí sí que no hi ha cinisme.
Per cert, feliç dia 8 de març
Mercè Beltran
Periodistan
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org