Gesticulació

Visc en permanent contradicció. No soc única, tampoc original. Ho reconec per no conduir a equívocs. Parlar d’ella és seguir-li el joc, no fer-ho és obviar que la seva activitat és pura gesticulació, gens constructiva, poc productiva i feta, com es obvi, cara a la galeria buscant cops d’efecte i titulars fàcils, siguin de diari, de webs, tuits…

Res a dir si no fos perquè te una responsabilitat envers aquells que l’han votat i, també, que envers els que no van optar per ella. Una dirigent política, igual que un dirigent, no pot obviar quines són les serves obligacions quan passa a formar part d’un parlament i, conseqüentment, a ser representant del poble. La seva obligació es treballar per intentar millorar les condicions de vida de la societat, encara que aquestes condicions siguin només per uns sectors determinats, aquells que l’han votat.

És diputada del Parlament de Catalunya des de 2012 i cap de l’oposició des d’octubre de 2015. Sóm a febrer de 2019 i les imatges que conservo de la senyora diputada són les relacionades amb els merders al Parlament, cartells amb el número 155, banderes, frases fetes reiterades fins a la sacietat i poca cosa més. Segur que no he seguit l’activitat parlamentaria com cal i alguna acció important se m’escapa. Entono el mea culpa per ser tant poc profunda.

Ara ens anuncien que marxa a Madrid, a fer tàndem amb el seu cap de files, per aprofitar el ganxo que sembla tenir fora del territori català. Hi ha qui diu que gran part de l’èxit de la campanya a Andalusia és d’ella. Analistes tenen els resultats electorals i no serè jo qui posi en dubte tal afirmació. Però si fóssim conseqüents i exigents amb els nostres polítics i polítiques, abans de tornar a votar-la a ella o a qualsevol candidata o candidat hauríem d’exigir que ens presentessin el compte de resultats, no només electorals sinó, sobretot, què han fet i què no per la societat en tot el temps que porten dedicant-se, de manera exclusiva, a la cosa pública. La cridòria no val. La gesticulació, tampoc.

(No es res personal. Em refereixo a ella però aquesta reflexió pot ser aplicable a altres persones que avui formen part del nostre panorama polític)