Huesos

Esther Muñoz, senadora del PP per Castella i Lleó, o no es prepara els papers o els hi preparen malament; o no te cultura; o te mala fe; o tot a l’hora i quelcom més. Es evident que d’una adversària del partit que avui governa no es pot esperar cap floreta, però ventilar una intervenció sobre la partida pressupostària destinada al pla d’exhumacions de la Guerra Civil parlant d’“unos huesos” és una immoralitat i una manca de respecte.

Una manca de respecte als morts i els desapareguts d’un enfrontament terrible entre les dues Espanyes, als seus descendents i als que encara se’ns fa un nus a la gola quan llegim, escoltem o recordem determinats testimonis i fem repàs de la nostra història més recent.

Sembla ser que la senadora, adonant-se després del que havia dit, va intentar arreglar la barbaritat tot dient que es referia als “huesos” de Franco “y no a la gente que está en las cunetas”. Si no volies brou, aquí en tens dues tasses. I, sembla ser, que no s’havia llegit bé la partida pressupostaria a la que es referia, tot i que era del que tractava la seva pregunta al Govern. Sí, ha demanat perdó.

Nacions Unides diu que Espanya està entre els primers països de món amb més desapareguts de guerres civils, per sota de Cambotja. Es possible que la senadora Muñoz no tingui aquesta dada al cap, i també es possible que no vulgui tenir memòria històrica ni tampoc respecte a un determinat sector d’aquesta societat que va lluitar i morir en defensa de la democràcia i la llibertat.

Pot ser que per ella, i per alguna gent del partit que representa, democràcia i llibertat no siguin dos valors pels que valgui la pena lluitar. Podria ser que, per ella i d’altres, la democràcia i la llibertat tinguin significats diferents del que tenen per altra molta gent, com aquella que busca incansablement els seus parents a les cunetes d’aquest país.

Cada dia ens donen mostres de quins son els valors i principis de la senadora i d’alguns dels seus companys i companyes i això ens permet saber el que pensen i defensen. El problema és que ho sabem i ho tenim molt clar aquells que llegim aquest blog o d’altres similars; els que participem en determinats debats socials o els que ens sentim compromesos amb la lluita per uns valors que, per nosaltres, són irrenunciables.

Es necessari no callar, denunciar i ser implacables, sense complexos, quan ens ofenen, quan ens fan mal i quan neguen part de la nostra història. Ni una, no hem de deixar passar ni una fins arribar al moll de l’os d’una ideologia que pretén fer creure que son una cosa quan són la contrària.