La política, líquida?

El país de las oportunidades prometía más igualdad. El país de las personas con agallas solo puede ofrecer más desigualdad.

Zygmun Bauman

Zygmun Bauman va donar nom al que ens estava passant i en va crear una teoria que ha estat i és escola i realitat: vivim en una societat líquida, on tot se’ns dilueix entre els dits: les feines, els amors, les propietats, els consumismes, les idees…

Però en aquesta societat líquida, necessitem algun terra mínimament sòlid que ens aguanti per no trobar-nos sempre ballant entre sorramolls desestabilitzadors. Necessitem polítiques sòlides que la fonamentin. Necessitem que aquestes polítiques s’assentin en conviccions sòlides que no trontollin al primer tuit o al primer cop d’aire provinent de populismes àvids de carnassa. No podem estar patint ara sí ara també davant la possibilitat de perdre drets adquirits. I per això, aquests drets, han de ser fonamentals i fonamentats. I per això ens calen polítics i polítiques de llarg recorregut que se sembrin d’experiència i legislin amb la vista posada a llarg termini, que governin des de la convicció més profunda i des del servei públic inapelable, no a cop d’estadística, a cop d’imatge fàstua i vàcua o a cop de titular.

Vivim en un món líquid que se’ns escorre de les mans al mínim buf. Algú ens ha de donar solidesa. La igualtat, l’equitat, la justícia social, la seguretat, no poden ser valors líquids que es dilueixin com un sucre al cafè segons qui governa. Han de ser valors sòlids que formin part del sediment que aguanta la societat; ho són, i per tant han d’estar blindats com a tals.

“Lo que está pasando ahora, lo que podemos llamar la crisis de la democracia, es el colapso de la confianza. La creencia de que los líderes no solo son corruptos o estúpidos, sino que son incapaces, en general”, diu Zygmun Bauman. Necessitem que els i les polítiques capaços, formats i sòlids prenguin les regnes i el protagonisme, i que el diàleg, l’acord i el consens en pro del bé comú siguin el fonament de l’acció política.