Estadístiques

Amb molt èmfasi i una certa fatxenderia, el principal dirigent del Partit Popular va dir “no em parlin de les estadístiques”. La frase, en sí mateixa, no tindria més importància si no fos perquè la va dir per justificar, sense fer-ho explícitament, les tesis de VOX respecte a la violència de gènere.

Què dir respecte d’això? Què dir del que està passant? Doncs que a part d’emprenyada començo a pensar que tota aquesta dialèctica de l’extrema dreta i la dreta, amb el silenci d’una altra dreta més liberal (com els agrada definir-se), és molt perillosa per les dones. Ho és perquè el que hem avançat en unes dècades està en risc. Exagerada? Tal vegada, però la corrent es molt forta.

De la mateixa manera que en alguns àmbits i col·lectius va anar estenent-se la idea de que els immigrants vivien de franc, que es menjaven el nostre pa o qualsevol altra animalada per demostrar que eren i son els nostres enemics, missatges que en determinats indrets han fet fortuna, pot acabar acceptant-se també que les dones hem arribat massa lluny i que realment el que cal es tornar-nos al nostre lloc , per alguns “en casa y con la pata quebrada”.

Les estadístiques són necessàries per demostrar que la realitat és tossuda; que hi ha homes que ens maten pel fet de ser dones; que ens violen perquè ens consideren de la seva propietat; que ens menyspreen perquè estan convençuts que no tenim cap valor; perquè no accepten que la dona tingui dret a fer el que vulgui amb el seu propi cos, que seguim tenint por quan caminem per algun lloc massa fosc .. I també ho són per comprovar que les dones omplim les aules de les universitats, ocupem llocs de responsabilitat -encara pocs- i quasi sempre sabem el que volem i el que no volem.

Sabem que cada canvi social important comporta una reacció contrària. Però és a les nostres mans, a les nostres boques i als nostres escrits impedir que la frase de Lenin “un paso adelante y dos para atrás”, famosa per explicar el lent camí de la revolució, torni a ser el mantra per justificar que els avanços impliquen retrocessos. Es responsabilitat de tota la societat fer callar els que no ens respecten.

Mercè Beltràn