Tinc un amic a Utrera que a las darreres eleccions andaluses va votar per Vox. No és una fatxa. Tampoc sap ben bé per què els va acabar triant precisament ell, que durant tants anys havia votat socialista.
El que sap és que fa gairebé set anys es va quedar sense feina i en tot aquest temps només ha trobat un treball d’uns pocs mesos que li va oferir un supermercat per poder cobrar una subvenció a les empreses que contractessin treballadors majors de 45 anys. Un cop cobrada el va acomiadar.
Sap que als seus 56 anys, és força improbable que torni al mercat laboral. Viu del que guanya la seva dona netejant pisos a 5 euros l’hora. Les companyes li retreuen que rebenta els preus, però cal posar un plat a taula. Li fa por rebre avisos de l’escola, doncs ja li ha hagut de dir massa vegades al seu fill que no por anar a les colònies o que no pot fer extraescolars.
Mentre viu això, el meu amic contempla la degradació ètica de la política. Veu com gent que ocupa càrrecs púbics i hauria de tenir un comportament modèlic, malbarata uns recursos que potser podrien ajudar-lo a sortir d’un pou al que no li veu cap sortida. Veu cada dia als diaris judicis per malversació, per corrupció. Llegeix cada dia sobre alts càrrecs s’han enriquit a costa de l’erari públic. O de com s’han gastat els diners que ell no té en putes i cocaïna. De mentre a ell li deixen caure de tant en tant que és un manta i que viu molt bé amb els poc més de 400 euros que cobra de subsidi. De fet veu que a Catalunya, d’on és, alguns partits han fet negoci a còpia de llençar aquest missatge.
Té la sensació de que els sindicats no es preocupen gaire de la gent en la seva situació, més enllà de bones paraules. De que les ajudes que ofereixen les administracions estan més pensades per omplir expedients i estadístiques que per donar-li el cop de mà que necessita. De que els partits són simples maquinàries per col·locar persones mediocres que han vist en ells espais on escalar socialment.
I està molt emprenyat i vol donar una puntada de peu a un món que li ha girat l’esquena. I per això ha votat a Vox. És la mateixa raó que abans l’havia portat a votar Podemos. Senzillament està fart de portar una vida de merda sense que a ningú l’importi massa. Ha votat l’extrema dreta sense saber ben bé que suposa, simplement perquè se sent maltractat, perquè si ell no hi juga, aleshores que no hi jugui ningú. Se li en fot qui mani. No vol que governi Vox. El seu és un vot nihilista. Només vol expressar la seva ràbia. Vol que li facin cas d’una punyetera vegada.
Jaume Moreno
Periodista
@emetent
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org