Recentment, la companya d’aquest blog Àfrica Lorente escrivia un interessant post (https://clubcortum.org/malamente/) sobre el fenomen musical del moment: Rosalía i el seu nou disc “El mal querer”.
L’escrit de l’Àfrica em va fer pensar en el mestissatge d’avui dia a Catalunya i en la riquesa que sorgeix de la barreja. Rosalía és de Sant Esteve Sesrovires i no pas de “Sant Esteve de Les Roures” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_les_Roures), com hagin pogut anomenar aquesta població alguns guàrdies civils o comptes de Twitter independentistes. Amb un gran talent i una sòlida formació musical, Rosalía no amaga els seus orígens en un poble dels voltants de Barcelona que viu en una diversitat cultural evident i està duent arreu del món la cultura del flamenc mesclada amb ritmes més urbans i actuals com el trap.
La rellevància mediàtica adquirida per la música de Rosalía ha arribat tan enllà que no han trigat a sorgir-ne fins i tot paròdies. Precisament el vídeo del seu primer single, Malamente, ha estat reversionat fa poc des del programa de sàtira política Polònia amb un altre vídeo sota el títol de Lentamente:
11Em resulta ben curiós que els amics de Polònia hagin triat aquesta peça per explicar la postura d’Esquerra Republicana de Catalunya davant el futur més immediat del Procés: anar poc a poc, deixar de banda la unilateralitat i eixamplar les bases per legitimar amb més força el pas cap a una nova república independent. Aquesta aparenta ser la formula esgrimida des de fa un temps per la gent d’ERC, contraposant-se així a l’estratègia més rupturista per part de La Crida o de la CUP.
Al protagonista del vídeo, l’imitat Gabriel Rufián, se’l presentava no fa massa anys com la imatge d’un independentisme més inclusiu amb la cultura castellana. Cal no oblidar que ell va sorgir de l’entorn de Súmate, una entitat que té com a objectiu promoure el vot independentista entre aquells catalans que tenen la llengua i la cultura espanyoles com a pròpies.
I jo em pregunto: després de l’octubre de 2017, on havia anat a parar tota l’estratègia d’acostament de l’independentisme amb la Catalunya castellanoparlant? Algú ha sentit a parlar gaire de Súmate en els darrers temps?
Des del meu punt de vista, el Procés ha anat adquirint un cert caire identitari, etnicista i intolerant, i això de ben segur no els ajudarà a atansar-se cap a d’altres realitats culturals com la de Rosalía ni a superar el famós 47% del cens català.
“Si vamos poco a poco y sin hacer gran cosa, se hará independentista hasta Vargas Llosa”. Ja ho veurem…
Jordi Inglada
Historiador i documentalista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si els vols rebre al teu e-mail escriu-nos a noticies@clubcortum.org