Esgarrifances, ràbia, tristor, enuig , fàstic son algunes de les sensacions que amb les que t’has d’enfrontar mentre veus “el Proxeneta” el magnífic documental de Mabel Lozano. Han passat uns quants dies i encara lo he acabat de païr.
Que un fet, una persona o una pel·lícula em facin trontollar de dalt a baix, obliga al meu esperit renovi forces i es plantegi, un cop més, revoltar-se contra la injustícia. En el meu cas el documental esmentat ha redoblat el meu convenciment que l’abolició de la prostitució és la única sortida digna possible a una situació insostenible.
Sóc abolicionista perquè estic convençut que un ser humà no es pot comprar. Admetre que la prostitució pot ser una feina és permetre una violència estructural, admetre la prostitució vol dir que acceptem i perpetuem la desigualtat, la feminització de la pobresa, el patriarcat i la violència de gènere.
Si volem i parlem de llibertat, si volem i parlem de justícia, si volem i parlem de drets humans també hem de parlar d’abolir la prostitució.
Enric Llorens
@enricllorens
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum.
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org