Sempre he lligat la paraula joc al seu aspecte lúdic, de diversió i alhora d’aprenentatge. Tots sabem que mentre la mainada juga va adquirint habilitats i experiències que haurà de servir pel seu desenvolupament personal.
Però darrerament estem vivint una perversió del concepte de joc, mirar durant una estoneta la tele implica haver de suportar un bombardeig constant d’anuncis sobre cases d’apostes, també en diuen cases de jocs. Personatges públics, especialment esportistes de primera línia o actors, entenc que per una retribució econòmica, ens intenten convèncer de les avantatges i les virtuts pel fet d’apostar a una casa determinada. Fins i tot molts programes esportius intercalen dins del seu contingut habitual anuncis directes de la casa d’apostes esportives que els patrocina. Amb aquesta pràctica s’intenta convertir en normal, habitual i quotidià el que hauria de ser una excepció.
La proliferació de salons de joc i apostes pels barris populars -i no en barris benestants- de les nostres poblacions és un indicador preocupant. Estem segurs que el que cal facilitar és el desenvolupament de la ludopatia entre la nostra joventut i la gent aturada? Estem disposats a permetre l’endeutament i espoli de les classes menys desfavorides? Mirarem cap a una altra banda davant de “l’ètica“ dels personatges públics que inciten a les apostes?
Pensem-hi i actuem en conseqüència!
Enric Llorens
@enricllorens
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum.
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org