Són o no moneda de canvi els líders independentistes empresonats? A jutjar per les declaracions dels polítics independentises, depèn del moment. Ja ens tenen acostumats, a l’esquizofrènia dialèctica i argumentativa, però no deixa de ser curiós que ho facin sense ruboritzar-se i que ningú els demani explicacions. Per l’ara sí, ara no, però també per allò d’oblidar la necessària separació de poders, quan els convé a ells és clar. Perquè sí, hi ha separació de poders a Espanya, i això vol dir que el poder executiu (el Govern) no pot ni ha d’influir, ni intercedir, en el poder judicial. Demanar el contrari és fer demagògia.
Com que no voldria pas que semblés que aquest és un judici de valor fruit només del meu posicionament, he triat algunes de les moltes declaracions que ho constaten. Vegem-les.
No seran moneda de canvi: “Els presos polítics no seran moneda de canvi” en cap negociació amb l’Estat, Quim Torra, 15 de juny de 2018. Els presos polítics “no poden ser moneda de canvi ni punt de partida d’una negociació amb l’Estat”, Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, 15 de juny de 2018. ‘La nostra llibertat no és cap moneda de canvi’, Jordi Cuixart, 2 de Juliol de 2018. “No volem ser moneda de canvi en les negociacions”, Carme Forcadell i Dolors Bassa, 6 de juliol de 2018. “Crec que ningú entendria que el fet de continuar a la presó depengui de votar uns pressupostos”, Oriol Junqueras, 3 de novembre de 2018.
Són moneda de canvi: reclamen al Govern espanyol l’absolució dels empresonats per a negociar, confonen poder executiu i judicial: “Si resulta que els presos continuen a la presó i no hi ha cap avenç en autodeterminació és absolutament impossible que votem aquests pressupostos”, Quim Torra, 17 d’octubre de 2018. “Estem disposats a negociar els pressupostos si ells insten la Fiscalia a retirar els càrrecs”, Joan Tardà, 1 de novembre de 2018. “Amb aquest escrit de la Fiscalia, entenem que el no als pressupostos és evident; no ens deixen marge”, Quim Torra, 2 de novembre de 2018.
El clau l’ha reblat Joan Mena, portaveu dels Comuns, quan després de demanar a PDECat i ERC que desvinculin el suport als pressupostos del Govern central de la situació dels independentistes presos, ha assegurat que “aprovar els comptes del PSOE significaria “treballar en pro del diàleg, facilitar acords polítics que provoquin la sortida de les presons i una sentència absolutòria”. Embolica que fa fort!
Enmig d’aquesta esquizofrènia, José Luís Ábalos, ministre de Foment i secretari general del PSOE ho deixa clar, en declaracions aquest dilluns: “Nada tiene que ver el proceso judicial con el debate de presupuestos. Las medidas que proponemos, de carácter social, también afectan a los ciudadanos de Cataluña; por lo tanto, lo que tienen que hablar los representantes sobiranistas es si les importa el salario mínimo, las pensiones, la dependencia. Eso es a lo que hay que responder.”
Els importen, als representants independentistes, les mesures socials que millorarien la vida de milers de catalans i catalanes si s’aprovessin els Pressupostos Generals de l’Estat? Parlem de 2.200 milions d’euros més que arribarien a Catalunya. Senyors i senyores del PDECat i d’ERC, deixin si us plau de marejar la perdiu i pensin, per una vegada i de veritat, en el poble de Catalunya, en tot el poble, en totes les persones, sobretot les més vulnerables, que necessiten de polítiques socials dotades pressupostàriament, tinguin alçada de mires, els ho demano.
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org