L’altre dia llegia una entrevista a una gramàtica i historiadora de la llengua mexicana, Concepción Company, que negava el llenguatge inclusiu al·legant que la gramàtica és un instrument, i que per tant no és ni deixa de ser sexista. Si que ho és el llenguatge i el discurs, admet, i també pot ser-ho l’ús que fem de la gramàtica. Anem a pams.
De fet, el llenguatge és en tant que algú l’utilitza. Sinó desapareix. I efectivament el seu ús actualment és sexista. No entraré a discutir si és la gramàtica, la sintaxi o el vocabulari perquè crec que tot és u i convergeix en el llenguatge com a sistema de comunicació.
De l’altra, el nom fa la cosa, i a través del llenguatge construïm, i reconstruïm, la realitat que vivim i ens envolta. Per tant, si utilitzem un llenguatge sexista i masclista, descrivim, construïm i reconstruïm una societat sexista. Si utilitzem un llenguatge inclusiu, dibuixem una societat inclusiva.
I en tercer lloc, el llenguatge és viu, evoluciona amb la societat. Si venim d’una societat marcadament patriarcal és lògic pensar que el llenguatge creat per les persones –homes- que formaven part d’aquesta societat sigui marcadament masculí i masclista –que és com ha estat aquesta societat fins ara. També és lògic pensar, doncs, que si volem seguir evolucionant cap a una societat lliure de masclismes, igualitària i equitativa on les dones visquem en peu d’igualtat, el llenguatge ens ha de seguir, ha d’evolucionar amb nosaltres.
“Igualdad no es que te llamen arquitecta, es que te paguen igual y tengas las mismas oportunidades”, diu Company. Bé, jo crec que igualtat és efectivament que et paguin igual i tinguis les mateixes oportunitats, però també que et diguin arquitecta i no arquitecte.
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org