Desconcert

Tot just estàvem aplaudint la decisió d’incorporar, de nou, la Filosofia al currículum escolar quan ens quedem bocabadats, també de nou, amb una decisió judicial. Aquesta ens ve del Tribunal Suprem i va sobre impostos i hipoteques.

S’ha escrit molt sobre aquesta qüestió i el dia 5 de novembre, si tot va bé, sabrem el resultat d’aquesta inèdita decisió que en qüestiona una d’anterior, dictaminada vint-i-quatre hores abans, suficients perquè els bancs es desplomessin a la borsa.

De nou sorgeix una pregunta: com funciona la Justícia? Sabem que està impartida per persones amb criteri propi i que tenen un ampli coneixement no tan sols de la legislació d’allò sobre el que han de decidir sinó, també, sobre la realitat social en la que desenvolupen la seva activitat.

Aquesta actitud del Suprem ha provocat estupor i, com no podia ser d’un altra manera, ha aixecat les suspicàcies d’una bona part de la població en veure, amb raó o sense, com una decisió no favorable que afecta a un dels pilars més poderosos de la societat, si no el que més, como és el financer/bancari pot ser posada en qüestió per la pròpia Justícia per tal que les seves sentències li siguin favorables, sense pensar que els que en poden sortir perjudicats, un cop més, son una part molt important de la població.

En aquest cas i en molts altres, els membres del Tribunal Suprem que han corregit els seus companys sembla que no han tingut cap mena de consideració respecte als més desfavorits o que, en aquest cas, han pensat que els més necessitats eren els bancs i els seus balanços.

Deia Gramsci que el sentit comú és espontàniament la filosofia de les multituds, frase extreta d’una reflexió molt més amplia que no té res a veure amb el tema que ens ocupa. El sentit comú de determinats jutges probablement està necessitat de més coneixements filosòfics. I mentrestant, el nostre desconcert va creixent. No sé si més filosofia ens ajudarà a entendre determinades decisions.

Mercè Beltràn