Dolor i ràbia

A la trama del delicte tenim, com a mínim, set protagonistes. Un metge, una monja, un matrimoni –dona i home-, una bebè i la seva mare i una persona del registre civil.

Al banc dels acusats només va seure el metge. Bé, si som estrictes tampoc no hi va seure perquè anava en cadira de rodes.

Corria l’any 1969 quan el doctor Eduardo Vela, ginecòleg per mes senyes, va dipositar  en braços d’una dona una nena acabada de néixer que feia temps que l’esperava. No va ser un part normal, tampoc l’embaràs va durar 9 mesos i l’estada a la clínica per recollir la nena va suposar entre 50.000 i 100.000 pessetes, més la inscripció al registre civil conforme la nena, Inés, era filla del matrimoni en qüestió.

D’històries com aquestes n’hi va haver moltes des dels anys 50 fins el 1982 quan es tanca la Clínica Sant Ramón, un establiment mèdic privat, on exercia el Dr. Vela, amb unes 10 habitacions i algun quiròfan i que tenia com a suport, quan havia molta demanda, una xarxa de pisos i pensions.

Es calcula que van ser milers els nadons robats a mares solteres. Els robaven per no haver de contractar “un sicari”? (per no haver d’avortar?). Sabem si totes aquelles dones volien donar a les seves criatures a d’altres famílies? Consta que no sempre era així i que no totes les dones estaven disposades a aquest tipus d’intercanvi.

És un episodi molt fosc d’una època fosca que, tal i com s’ha tancat, de moment seguirà sent molt fosca. Les magistrades han dictaminat que hi va haver delicte però que aquest ha prescrit. I si el fill donat a un altra fossin elles –les magistrades- i davant seu tinguessin al metge que les va vendre a un altra família, també pensarien el mateix? És cert que han dit que la jurisprudència marca que els delictes d’aquest tipus –catalogats contra la humanitat- no prescriuen, però acte seguit han dit que aquesta –la jurisprudència- no es pot aplicar amb criteris retroactius.

Savis té la judicatura, no serè jo qui els porti la contraria, però sempre he pensat que el dolor, la ràbia i la impotència no prescriuen.

Mercè Beltràn

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Deixa un comentari