Els altres

Si alguna cosa caracteritza la política actual és la divisió extrema. Estàs amb mi o en contra meva. La política actual nega l’acord, el que no és res més que negar l’altre i les seves raons. El passat dissabte un grapat de federalistes van decidir revelar-se en contra d’això i fer un pas endavant per demostrar que són molt més que quatre arreplegats. Per reivindicar el diàleg per damunt de la imposició.

Vivim moments crispats, on sembla que tot el debat gira entorn de qui té la bandera més grossa. En canvi quan un pregunta a la gent arriba la sorpresa. Les enquestes indiquen amb tossudesa que els espanyols, catalans inclosos, el que demanen és més autogovern i més cooperació. Demanen compartir experiències i seure a parlar. Demanen, potser sense saber-ho, federalisme. Potser si que els federalistes no són un bitxos estranys, que són més dels que semblen. Potser que si que al darrera del menysteniment que pateixen hi ha una certa por pels que demanen reflexió.

Perquè al final, al darrera de les banderes i de l’agitació exasperada de greuges reals o ficticis, només s’amaga una por extrema. El desconcert davant d’un món que ha canviat i que són incapaços d’entendre, per què han aparegut fenòmens nous, perquè s’ha produït un procés de globalització i una transformació tecnològica que estan canviat la nostra societat molt més del que ho va fer la revolució industrial.

Uns canvis que ens afecten al nostre dia a dia, i que demanen una reforma constitucional prou ambiciosa com per garantir la cohesió territorial que ha esclatat amb el conflicte català i una cohesió social que es va enfonsar amb la crisi i de la que ningú parla perquè el soroll de les banderes ho tapa tot.

Potser si que ha arribat el moment de reconèixer als altres i de seure a parlar deixant les vísceres a banda. De recuperar l’autèntic sentit d’aquesta paraula tant nostrada que és enraonar.

Jaume Moreno
Periodista
@emetent