L’agost passat va celebrar-se a Barcelona una nova edició del Circuit Festival, un esdeveniment anual d’allò més important per al sector de l’oci i del turisme homosexual i que, any rere any, acull un nombre creixent de visitants d’arreu del món.
Malgrat anar teòricament dirigit a un públic divers, la imatge que transmet el festival és la d’un tipus concret d’assistent: home, amb cos de gimnàs, d’alt poder adquisitiu i masculí. I em permeto aturar-me en la darrera d’aquestes suposades característiques.
Personalment, visc l’homosexualitat de manera oberta des de fa força anys. De ben jovenet, ja fa gairebé dues dècades i de la mà del món associatiu LGTBQI i de la meva pròpia família i amics, vaig superar la por a l’heteropatriarcat imperant i vaig donar el pas de fer conèixer al meu entorn la meva orientació sexual. Des de ben aviat, vaig tenir la sort de conèixer una gran diversitat de persones que compartien gustos i inquietuds amb mi: joves, grans, alts, baixos, efeminats, masculins, prims, grassos, rics, de classe humil… per damunt de tot, crec que la majoria persones lliures en la forma d’expressar i viure la seva sexualitat.
De llavors ençà penso que les coses han anat canviant, però no sé si a millor en alguns aspectes. La societat accepta millor la diversitat sexual ara que a finals dels anys noranta, i les noves tecnologies donen avui dia una nova forma més còmode i ràpida per a les generacions més joves i per al públic en general de poder socialitzar com a gais: tenim a l’abast un munt d’apps d’smartphone per lligar sense sortir de casa. El problema, al meu parer, arriba quan t’hi trobes perfils d’altres gais amb actituds que recorden a la d’un heterosexual homòfob ja que escriuen coses com ara: “m’agraden masculins”, “vull conèixer homes sense ploma”, “masc x masc”… És com si tot allò que pogués resultar mínimament femení en un home hagués quedat directament proscrit.
Precisament a través del món associatiu LGTBQI també vaig poder entrar en contacte amb la teoria i moviment Queer: referent al gènere, afirma que l’orientació i la identitat sexuals o de gènere són el simple resultat d’una construcció social. És a dir, no creuen que existeixin rols sexuals predefinits en la naturalesa humana, sinó només formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.
I és que aquesta ‘llibertat queer’ de la que crec que vaig gaudir fa uns anys ara sembla posar-se en dubte i, el pitjor del cas, és que la causa ja no ve només de fora del col·lectiu si no de dins mateix. Esdeveniments com el Circuit o les apps de cites segur que són un bon negoci, però crec que, en el seu format actual, contribueixen a retroalimentar un estereotipus de gai que no puc qualificar d’altra manera que de masclista.
Jordi Inglada
Historiador i documentalista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si els vols rebre al teu e-mail escriu-nos a noticies@clubcortum.org