Cada dia ens lleven, si no és a primera hora més tard, amb una noticia que ens trenca el cor. Solen ser similars: home mata dona, fills… , el que ve desprès ja ho escoltem de lluny. Al titular se li poden afegir detalls que aprofundiran més o menys en la frase inicial d’una informació que ens durà per camins que mai haguéssim volgut recórrer.
Què mou els assassins a llevar la vida de la seva companya, ex companya, filles, fills…? Què passa pel seu cap quan branden l’arma homicida, sigui una mà, una pistola, un pal, un ganivet…?
Expertes i experts en la matèria ens aporten tesis científiques i literàries sobre aspectes psicològics, educacionals o d’altre ordre que busquen aprofundir en la ment dels maltractadors/assassins. Queda tant per saber i aprendre! Ens falta molt per ser capaços d’avançar-nos al desastre que implica acabar amb la vida d’una dona pel simple fet d’haver decidit tenir una vida diferent, de seguir el seu camí, de tenir una habitació pròpia.
Penso que sovint parlem i escrivim per col·lectius que ja estan -estem- del costat dels que no maten, per aquells i aquelles que tenen i tenim molt clar que la vida es nostra i de ningú més.
Ho estem fent bé? Les campanyes de sensibilització, totes, van dirigides allà on cal? Què fem amb aquella part de la judicatura, cossos de seguretat, assistents socials i altres elements bàsics per aquesta lluita que semblen no entendre que estem davant de quelcom més que unes estadístiques.
Com arribar a tot arreu? En què ens equivoquem perquè cada dia una, dues, tres…deixin d’existir?
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org