Herència? Quina herència?

Aquests dies Barcelona torna a ser notícia. No, aquest cop no és per a cap altra inacció de l’alcaldessa davant dels problemes dels barris, ni pel seu ara em poso el llacet groc, ara no. Aquest cop, el nom de la ciutat de Barcelona és notícia pel ball de noms de qui es presentarà a l’alcaldia de la ciutat a les eleccions municipals del proper mes de maig.

Sembla que Alfred Bosch no es presentarà per ERC. Sembla que Ernest Maragall serà el candidat d’ERC, o no. Perquè tampoc està clar si hi haurà confluència independentista o no. Sembla que Manuel Valls es presentarà per una plataforma que no serà més que l’emmascarada de Ciutadans. Enmig del batibull, l’herència socialista a la ciutat sembla que serà central. L’herència? Quina herència? L’únic hereu legítim d’aquesta tasca és el candidat del PSC, Jaume Collboni, el candidat i el partit continuador de les polítiques d’esquerres, feministes i federalistes que tant van transformar aquesta ciutat.

I avui, després de la nefasta gestió de Colau, és més necessari que mai que torni la sensatesa, el saber fer, la bona gestió (que va deixar les arques de la ciutat en un molt bon estat en sortir de l’alcaldia) i les propostes netament ciutadanes dels i les socialistes, encapçalats per qui en aquest mandat, durant el breu període que va formar part del Govern, ha congelat els preus del transport públic (recordem que després Colau els ha tornat a pujar), ha posat en marxa un pla d’ocupació a la ciutat dotat amb 37 milions d’euros o ha establert la renda municipal infantil per a 20.000 infants de zero a setze anys, amb una inversió de 22 milions d’euros, per citar només tres mesures dutes a terme en l’any aproximat que el PSC ha format part del Govern de Barcelona en aquest mandat.

No hi ha més herència que la continuïtat de les polítiques socials que ni coneixen ni volen més bandera que la del benestar de tots els barcelonins i barcelonines. Que no ens expliquin històries.

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies