L’agost ha estat calorós, plujós i ple de noticies, algunes poc estimulants. Sembla que ara comencem un nou curs polític que no ha tancat per vacances, ni tan sols per pensar una mica amb certa distància i perspectiva.
Sabem que la política té molt de gesticulació i teatre, de molta posada en escena per intentar representar alguna cosa i, sobretot, de fer veure que el guió escrit és el millor. Alguns ciutadans i ciutadanes no acabem d’entendre de què va l ’obra o les obres, perquè en tenim vàries en cartell, ni tampoc acabem de saber si el que es representa es un drama, una comèdia, un sainet… De seguir així deixarem d’anar al teatre perquè no hi ha res pitjor que la representació sigui reiterativa, no avanci en l’argument i no porti enlloc.
Tot sembla indicar que un cop superat el mes d’agost, seguirem els propers mesos amb arguments similars als viscuts en els últims temps. Avançarem? Es podrà començar a caminar per arribar a algun lloc que signifiqui un punt de consens que permeti dir que estem avançant, sense amenaces ,sense actituds prepotents, sense propostes de màxims, sense actituds revengistes?
Es difícil fer pronòstics i menys quan el que diem avui no és exactament el que direm demà, però en alguns moments tinc la sensació que les cordes de la tramoia s’estan tensant massa i que en alguns àmbits polítics es comença a traspassar una línia vermella en nom de la convivència i de la neutralitat de l’espai públic. Quin perill!
Tal vegada a alguns cercles polítics els agrada el teatre de provocació, però algunes persones seguim preferint el sentit comú. Tot això per dir que aquí estem. Atents i amb ganes que els mesos que vinguin siguin més positius i pròspers que els que hem deixat enrere. Per optimisme que no quedi.
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org