Aquesta setmana ha circulat per la xarxa la carta d’una professora en la que reflexiona sobre qüestions de gramàtica, en concret relacionades amb la utilització de la terminologia en funció del gènere, com ara “ciutadans i/o ciutadanes”, “estudiant i/o estudianta”, per posar dos exemples fàcils. La docent fa una encertada reflexió sobre si aquest ús i abús d’aquest termes es tradueix en una mala utilització de la llengua sigui per desconeixement del lèxic o per motius ideològics o, en definitiva, per les dues coses.
La veritat és que aquesta necessitat d’emprar una terminologia, inclusiva o no discriminatòria, sovint es tradueix en una mena de malson erquè ens porta a forçar la llengua fins a extrems ridículs; amb construccions llargues i complexes que embruten frases amb un llenguatge que, amb dificultats, aconsegueix expressar bé el que es vol dir.
La mateixa Real Academia Española està mantenint un encès debat al respecte, amb posicions a favor i en contra d’adaptar el llenguatge als suposats nous temps que, malauradament, està derivant en unes connotacions polítiques que no tenen res a veure amb aquest assumpte.
Allò políticament correcte s’està convertint en un embolica que fa fort i, el més preocupant, és que estem perdent de vista el sentit comú. No seria més lògic utilitzar genèrics en lloc de complicar-nos tant la manera d’escriure i de parlar? I si no es troba aquest genèric, doncs el que més convingui. Economitzar en el llenguatge és, sovint, d’agrair.
El llenguatge és important, i molt, però el veritable problema és quan tot i la utilització d’un llenguatge suposadament inclusiu s’hi amaguin o persisteixin posicions discriminatòries i actituds poc favorables als més desprotegits. De que serveix que s’utilitzi el femení si després a casa, a la feina, al jutjat, allà on sigui, el tracte no és el que ens correspon?
El reconeixement de la dona no està en que ens anomenin ciutadanes, ho som, sinó en aplicar polítiques, accions, actituds i maneres de fer que impliquin dotar-nos dels drets que ens corresponen. La forma és important però encara ho és molt més el fons.
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org