Fa temps que llegeixo amb curiositat notícies vinculades amb al concepte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Segons els manuals, consisteix en el compromís de les empreses i organitzacions envers les necessitats dels seus stakeholders o grups d’interès (treballadors, proveïdors, clients, societat i territori on s’ubiquen…), anant més enllà del lucre o del compliment de la legislació vigent. Mitjançant projectes mediambientals o solidaris, moltes empreses duen a terme iniciatives de RSC que pretenen demostrar que hi són per a quelcom més que per fer diners.
En són exemples coneguts –i més o menys cosmètics- les campanyes de reducció d’emissions de carboni anunciades per diverses multinacionals, com ara Acciona o Apple, o les jornades de voluntariat organitzades sovint entre les plantilles de grans empreses per contribuir en assumptes socials diversos o per oferir els seus serveis professionals de manera gratuïta.
El cas és que el concepte em va venir al cap de seguida quan em vaig trobar, no sense cert estupor, amb la notícia sobre la intenció d’una entitat social tan important com l’Assemblea Nacional de Catalunya d’elaborar i de difondre una llista d’empreses afins a la independència. Si finalment es duu a terme, l’objectiu és fer una campanya de “consum responsable amb la república”, aconseguir més “sobirania econòmica” i crear una relació de companyies consultable a través d’una pàgina web per afavorir empreses “alternatives a les de l’IBEX-35”.
Fets com la creació d’aquestes suposades llistes per part de l’ANC o com els trasllats des de finals de l’any passat de seus d’empreses fora del territori català, em fan reflexionar sobre el paper que han de jugar les empreses a la societat on desenvolupen la seva activitat. Tots plegats podrem sentir més o menys simpatia pels mecanismes de l’economia de mercat però, prenent-me la llicència de parlar de RSC amb una ‘C’ de ‘Catalana’ i no de ‘Corporativa’, no sé si s’estarà demanant massa a les empreses davant situacions de confrontació ideològica com les que es viuen actualment al nostre país.
Penso que hauríem de desenganyar-nos: les empreses es creen per fer negoci i, si de pas, ofereixen algun producte o servei de qualitat ens podem donar per satisfets. Ja sigui a partir d’iniciatives internes o externes a les pròpies empreses, ja sigui mitjançant la creació de llistes blanques o negres, traslladar l’enfrontament pel tema català al món corporatiu no crec que acabi reportant beneficis a ningú.
Jordi Inglada
Historiador i documentalista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum