Amb aquestes paraules, Carmen Calvo, vicepresidenta del govern d’Espanya, va deixar molt clar que per molt que homes i dones vulguin tenir un fill en un ventre de lloguer, és a dir, amb maternitat subrogada, aquest desig no dona dret a explotar el ventre d’una dona.
Contractar un ventre és del tot un impediment a la lliure elecció de les dones envers la seva sexualitat, sobretot si tenim en compte que aquest contracte sempre va acompanyat d’una punició en cas d’incompliment.
És també un control de la sexualitat de les dones, perquè no és una pràctica de reproducció assistida, sinó el sometement d’una dona al desig d’un altre. Fet tan rebutjable com la prohibició a l’avortament o la regulació de la prostitució.
Parlar d’altruisme, com es fa, és només en el cas d’una autèntica minoria. En nom d’aquest altruisme, en canvi, es comercialitza a les dones com autentiques contenidores, com a atuells sense pensament ni sentiments propis. Només cal saber que hi han clíniques a les que es tracta psicològicament a les gestants perquè no generin sentiments envers la criatura que creix al seu si.
És lloable que vulguem ser pares o mares, molt. No ho és que es tracti a les dones, majoritàriament pobres, com a reproductores per contracte.
Àfrica Lorente Castillo
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org